A diferència d'altres pobles, el dia gran de les festes de Carnaval a Alaior és el dilluns. Ja és estrany, però és així. A Maó també ho era, però això va ser abans de la guerra. A Ciutadella ho va ser durant molts d'anys. Al Casino Nou es feia el "ball de les tauletes" que era ocasió per anar de gala en una vetllada tranquil·la, per gent major. Al Casino des Born era tot el contrari, allà celebràvem el "ball dels cascarros" amb la música del fandango i el bolero. A l'entrada del casino començava un camí amb bergants a cada banda, i qui volia entrar havia de passar davall una pluja de cops. La recompensa és que després ell s'afegia a la bulla. Moltes vegades, la cosa acabava malament. Ara em sona com a prehistòria de la meva vida. Però per tot, llevat d'excepcions, el dilluns ha deixat de ser de festa. Per tot menys as Migjorn i a Alaior, on el poble surt al carrer per partida doble. A Alaior, al fosquet surten els bujots autèntics, jovenots de qualsevol manera, que roden pels carrers i les places amb l'objectiu de "fer por" als transeünts. La gent major sol organitzar sopar en grup, després del qual se'n van a vestir de la peluda i, ja a gran nit, es tornen trobar al ball del poliesportiu. El ball acaba quan ja és de dia. Per això, a Alaior, el darrer dimarts es dia de festa. Més que de festa, el darrer dimarts és dia de dormir i de reposar dels excessos. Aquells que no han sortit fins tard, celebren el darrer dimarts amb una sortida al camp, normalment a dinar. Antigament, la sortida del darrer dimarts era generalitzada a tota l'illa. Avui, encara es festa grossa a Ciutadella, ja molt transformada per la pròpia urbanització del camp pròxim al poble o per la mateixa residència al camp. En altres poblacions s'ha mantingut de manera irregular, amb èpoques de major o menor participació. En altres, com les de la part de llevant, s'ha perdut completament.