La veritat és que els darrers temps hi ha un degoteig constant de gent famosa que fa públic que pateix càncer, una de les malalties que més por fa a tothom. Aquestes persones són tot un exemple de cara a la resta de la societat, perquè demostren enteresa i valentia enfront aquest mal i animen a que tothom prengui força i actitud positiva. Tot i així, he de manifestar la meva sorpresa davant el cas d'Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid. Si bé em sembla molt positiu que amb només dues setmanes l'hagin intervinguda quirúrgicament de la malaltia, també és cert que trobo a faltar la mateixa rapidesa d'actuació en altres casos. Serà per la importància del personatge? Crec que en qüestions de salut no s'haurien de fer distincions, i que tothom hauria de tenir accés a uns serveis mèdics igual de ràpids i eficaços. Però vull ser ben pensat i positiu, i faré un acte de fe per creure que en aquest món plagat de desigualtats, aquestes no existeixen, i que tothom té els mateixos drets. I segur que vostès em diran: "Segueix somiant!".