Fa devers cinc anys enrere publicava en aquest mateix diari un article amb un títol semblant. En aquella ocasió ho feia davant el tancament del claustre de Sant Diego davant el perill d'esfondrament.
Avui, malauradament, hem d'escriure aquesta crònica des de la vertadera notícia de l'esfondrament d'una part del convent.
Va ser dins la setmana passada, quan es va produir l'esfondrament d'un tram d'una casa, des del segon pis fins a la planta baixa. I sembla que no va ser res fet amb la seguretat i la demolició controlada feta en altres obres.
Sorprès, avui també he llegit pel diari que al Convent es fa la demolició dels elements constructius afegits, talment com ho van avançar els polítics i tècnics. Es destaca la complexitat del treball i les mides de seguretat.
Des de fa més de vint anys, a Alaior, la societat civil es preocupa pel futur del Convent. Des de en fa deu el Centre d'Estudis Locals treballa de valent perquè el Convent es recuperi i es converteixi en un centre cultural i econòmic de primer ordre per a l'Illa.
Els consorciats des Convent han d'aclarir quines han estat les circumstàncies en les quals ha succeït l'esfondrament, quines han estat les pèrdues arquitectòniques (si n'hi ha hagut) i perquè han fallat les mesures de seguretat.
Però els consorciats també han d'explicar perquè l'empresa que executa la recuperació des Convent no és especialista en tractament de marès i de recuperació d'edificis d'aquestes característiques, perquè es va davallar el pressupost inicial de l'obra, perquè el director de l'obra és a Palma i no a peu d'obra a Alaior i, sobretot, perquè s'ha volgut amagar aquesta incidència tapant la porta d'accés al pati des Convent a la vista dels transeünts.
Si no es milloren tots aquests aspectes, començarem a dubtar que la restauració de l'edifici més emblemàtic d'Alaior sigui realment la més adequada.