Pau Ruiz Verd va néixer el 7 de febrer de 1855 a Palma de Mallorca, lloc de naixement de sa mare, Margarita Verd Sitges, casada amb Estanislau Ruiz Carrascosa, de professió fuster i nascut a Buñol (València), on havien nascut els tres germans de Pau. La família s'instal·là definitivament a Palma i l'octubre del 1870 Pau Ruiz entrava com operari a la foneria Sant Martí de la capital balear, on fou nomenat capatàs l'octubre del 1873. El 1872 havia iniciat els estudis de perit mecànic industrial a l'Institut Balear, on obtindria el títol el mes de juny del 1875. El futur empresari seguí al taller fins l'abril del 1875, en què fou cridat a files a la Marina.
El mes de desembre del mateix any Ruiz va aprovar les oposicions a quart maquinista de l'Armada. Als pocs dies es va incorporar al seu destí a l'Havana i navegà per les Antilles fins el març del 1878 en què fou destinat al Port de Maó. Els anys successius Ruiz tornaria a opositar i aconseguiria l'ascens a tercer, segon i, el 1890, primer maquinista. El 1881 s'havia casat amb la maonesa Francisca Ponsetí Sintes. Tingueren 16 fills, entre els quals destacaren Carles, creador d'una empresa de maquinària comercial, i Estanislau, eminent polític socialista.
Ruiz Verd era un inventor. La primera de les seves creacions va ser el "velocimanípede", una original bicicleta marina, que Ruiz va provar amb èxit a les aigües del port de Maó l'estiu de 1879 davant de l'Almirall, els oficials de l'Esquadra i un públic nombrós. El 1887 va aconseguir la patent d'una pila d'electricitat de la seva invenció, tot i que el 1889 la va deixar caducar.
La dècada de 1880 Pau Ruiz tenia un taller amb el seu germà Francesc, que també era maquinista de la Marina. El 1890 els dos germans van llogar uns magatzems al recinte de l'Arsenal de l'Estat on van instal·lar un taller de construcció i reparació de maquinària. L'octubre Ruiz fou destinat a Filipines. Va al·legar que havia patit de febres tifoidees que li afectaven el fetge i obtingué llicència d'un any, sense sou, per guarir-se.
El gener de 1892 va participar en la fundació de la Sociedad General de Alumbrado. Pau Ruiz era, juntament amb Joan Taltavull, el principal accionista, ambdós amb el 9,2%; Francesc Ruiz, n'aportà el 6%. El director gerent era el fill de Joan Taltavull i el cap industrial el propi Pau Ruiz. L'empresa va construir a Maó una fàbrica de gas d'hulla i encomanà l'adquisició de la maquinària a Ruiz Verd, qui l'adquirí a Julius G. Neville, l'agent de la Crossley Brothers Limited a Espanya. Ruiz, el febrer del 1892, i sense esperar a què finalitzés l'any de permís, demanà la llicència absoluta. El seu germà Francesc també abandonà l'Armada.
El juny del 1893 els Ruiz van constituir la societat regular col·lectiva "La Maquinista Naval", amb un capital de 75.000 pessetes, aportat pels dos germans a parts iguals. A més de les tasques de reparació i instal·lació de maquinària, es dedicava a la forja de ferro i acer: van confeccionar les portes de ferro del Cementiri de Maó, les de la casa del Governador i grans obres com l'estructura de ferro de la fàbrica de gas. El 1894 es va declarar un incendi i l'octubre l'empresa es traslladava a les instal·lacions de la Sociedad Alfarera Balear, absorbint el taller de terrisseria, que fou ampliat. Ocupava una parcel·la de 10.000 m2 al Cós Nou del port de Maó. També disposaven d'una botiga en el carrer Nou, on venien elements metàl·lics.
Els Ruiz van intensificar les relacions amb Neville i Crossley: el 1896 es va realitzar al seu taller la posada en pràctica de tres patents que aquests tramitaven des del 1894. Gràcies a aquestes relacions l'empresa va gaudir d'una expansió accelerada. El setembre de 1895 es van constituir en societat anònima i el capital social es va fixar en 500.000 pessetes, de les que els germans Ruiz retenien el 40%, mentre que Joan Taltavull Garcia, el seu fill Joan Taltavull Galens i Rodríguez Femenias aportaven el 50%. Com a president del Consell d'Administració es nomenà Joan Taltavull Galens i com director gerent Pau Ruiz. L'augment del capital va permetre finançar una nova ampliació del taller, que s'ampliaria un altre cop el 1897 en una parcel·la de 2.790 m2, on va construir un nou magatzem de models.
El 1898 donava ocupació a 264 treballadors; davant la manca de personal qualificat a Menorca, es van fer venir obrers catalans. Aquest any ja comptava amb una delegació a Barcelona. L'empresa fabricava calderes, generadors de gas pobre i destacava la instal·lació de fàbriques de gas per l'enllumenat (Felanitx, Palma, Vic, Inca). El 1901 construí una màquina de vapor horitzontal de 100 CV per a l'Eléctrica Mahonesa. També construïa moltes embarcacions menors (llanxes, balandres, etc), i féu una obra d'importància pel casc del creuer Vizcaya. Continuava realitzant obres de forja, algunes d'una gran volada, com l'estructura de la peixateria de Maó i la coberta del mercat i el pont de ferro de la colàrsega de Ciutadella.
El maig de 1899 la Junta de La Maquinista va facultar Pau Ruiz per realitzar estudis mineralògics a Menorca. Entre els anys 1899 i 1900 Ruiz registraria 14 mines, de les quals 10 eren de coure. El mes de setembre Ruiz Verd arribà a un acord amb el Centro Minero de Bilbao, per crear una empresa, Cobres de Menorca, per explotar les mines. La Maquinista rebia 100.000 pessetes més 500.000 pessetes en accions alliberades de la nova empresa. La Maquinista va decidir dotar 50.000 ptes per continuar els treballs mineralògics i entre 1901 i 1904 es registraren 26 noves mines.
L'activitat minera s'encetà el 1901. El baró de Pritzbuer, enginyer i geòleg conseller de l'Escola de París portava la direcció tècnica i l'enginyer Schefer s'encarregava de l'execució dels treballs. També vingueren 18 miners i les eines necessàries. L'activitat no estava exempta de riscos: el març del 1903 a un accident a la mina "La Renovada" de l'illa d'en Colom hi hagué un mort. Aquest any marca l'apogeu d'aquesta activitat, que ocupava 102 treballadors. Tot i que les mines van obtenir un cert rendiment (l'octubre del 1902 s'embarcaven cinc tones de coure), aquest arribà a compensar els esforços esmerçats. Als pocs mesos de la mort de Pau Ruiz, s'acordà la venda de les concessions i es liquidà l'empresa per manca de compradors.
El manteniment d'un alt deute comercial féu que la Crossley anés perdent la seva confiança en Neville. Com a reacció, el novembre de 1902 es va constituir la "Sociedad Anglo-Española de Motores, Gasógenos y Maquinaria General (Antes Julius G. Neville)", amb un capital social de dos milions de pessetes. L'empresa es va estructurar en una direcció industrial, amb Pau Ruiz (Francesc n'era el subdirector) i una altre comercial, radicada a Madrid.
La nova empresa realitzava una gran varietat d'activitats; el 1902 va participar molt activament en la reparació del dic flotant del port de Maó. Tanmateix, Pau Ruiz pràcticament no va poder veure l'evolució de l'Anglo-Española: el 1903 va estar malalt i fou operat. El mes de gener de l'any següent es desplaçà a l'Illa un metge per practicar-li una operació, que no va impedir que el dia 23 de gener morís a Maó.
A la seva mort es multiplicaren els problemes. El mes de juliol es declarà una vaga, durant la qual un esquadró de cavalleria carregà contra els manifestants en ple centre de Maó. El 1908 es trencaren les relacions comercials amb la Crossley; es traslladà la direcció general de Madrid a Maó i es potencià la producció pròpia. Hi destacà la construcció naval, amb embarcacions de grans dimensions. Tot i que es va aconseguir incrementar la facturació, es tractava d'un creixement basat en la concessió de facilitats de pagament extraordinàries als clients, gràcies al finançament del Banco de Mahón. El 1910 les pèrdues de l'Anglo foren molt elevades (153.313 ptes) i el banc demanà la restitució d'un préstec de més d'un milió ptes. Davant la impossibilitat de fer-ho, a mitjans de maig es desfermà un pànic financer que va provocar el tancament del Banc de Maó. Els intents de reflotar l'empresa, demanant la participació a la Crossley, fracassaren, i el mes de juliol l'Anglo fou liquidada deixant al carrer 480 treballadors.