JOSEP PORTELLA COLL
Dissabte a la nit: tornem de Ciutadella després d'haver presentat la biografia de Jordi Benejam al Cercle Artístic. Estic content per l'assistència de públic i per la satisfacció dels familiars de Benejam que han descobert el món infantil de son pare. Ja a casa, a la televisió passen una de les pel·lícules de la saga Mi-sión Imposible. A la pantalla, Tom Cruisse salva el món d'una hecatombe. Ja podríem anar a dormir tranquils, que el món està poblat d'herois que vetllen perquè nosaltres tinguem bons somnis. No obstant, faig una volta de comiat a la tele per diferents cadenes i, en la Segona, fan un reportatge sobre l'accident nuclear de Chernóbil, del que es compleixen ara 25 anys. M'hi qued. Al matí següent mir el diari Menorca i el diari Última Hora i veig que ja no surt cap referència a l'accident nuclear recent de Fukushima. Ja ha deixat de ser notícia?, em deman. En els meus ulls encara veig les imatges del documental d'ahir, sobre la història de l'accident a la regió de Minsk, amb l'explosió com cinc-centes explosions d'Hiroshima, sobre les mesures que va prendre el govern de la URSS per a sortir-ne d'un desastre encara major, sobre els milers i milers d'homes que hi van fer feina, dels quals van morir al poc temps una quarta part, sobre els efectes que va tenir sobre la població dels voltants, i sobre Europa, atès que el núvol de radioactivitat va abastar 13 països del centre i nord del continent. La impressió és que l'home no pot fer res davant un accident nuclear com aquest, i que els accidents -com s'ha demostrat ara al Japó- són possibles. Els efectes de la radioactivitat encara continuen avui a la regió afectada fa 25 anys, les terres de conreu estaran contaminades durant desenes i desenes d'anys. Pot apostar encara algú per l'energia nuclear? A Chernóbil, la solució d'urgència va ser construir un sarcòfag gegantí que aïllés l'interior de l'exterior. Les darreres notícies parlen de que aquest aïllament ja s'està trencant i que existeix un risc evident de nou accident, per això ja es parla de la construcció d'un segon sarcòfag de protecció. Dintre, en el centre, aïllat no sabem fins quan, encara es manté el nucli del reactor. Amb motiu de l'accident de Fukushima, també s'ha dit que la única solució podria ser la construcció d'un sarcòfag d'aïllament temporal. Fa uns dies, la filtració d'aigua radioactiva a la mar ens recordava que els nivells de risc continuen alts i que la crisi és manté, malgrat que hagi deixat de ser portada als mitjans de comunicació. Hi ha algú, tret d'Aznar, que encara pugui defensar els avantatges de l'energia nuclear?