Diuen que darrere molts periodistes s'hi amaga un escriptor frustrat. Els confesso que és el meu cas. La realitat no em deixa massa temps per a la ficció, i tot i que a vegades la realitat supera qualsevol argument que hom pogués imaginar en la ficció, sempre queda aquella aspiració d'escriure alguna cosa fora de les cròniques i les notícies, el desig de fer literatura. I quan s'atraca la festa del llibre, aquesta vocació incomplerta torna a tocar a la porta, i a recordar-te que un dia vas prometre que series escriptor, i encara no ho ets.
Admiro els escriptors, aquells que són capaços de crear a partir del no res. Els admiro i els tenc una certa enveja. Per açò, aquests dies en que la literatura esdevé protagonista, els convido a vostès a fer-se amb algun llibre i devorar-lo. És un exercici saníssim, que a més, en aquests temps en els que la realitat ens aporta aires pessimistes, ens permet evadir-nos i deixar per un moment la crisi i les eleccions a un costat i viure una altra vida. No cansa físicament, és relativament barat i es pot fer individualment. Què més volem?
A més, enguany que viuré la meva primera festa del llibre amb una criatureta en braços, els convido a fer entrar els més petits en el món de la literatura. A part de passar-ho bé ells i també vostès, segur que ells, quan siguin més grans, els ho agrairan.