Us vull transmetre una conversa que vaig tenir fa uns dies amb alumnes de tercer d'ESO. Era la meva intenció fer-los veure la importància que té educar actituds que són bàsiques per a la bona convivència i vivència personal. Us la transmet en forma de pregunta i de resposta. Em serà més fàcil i us resultarà més clara.
P. Qui és intel·ligent? –Vaig demanar per començar.
R. Qui sap separar el que és essencial del que és accidental –em va dir algú molt assenyadament. Per exemple, ara per ara m'és essencial aprovar el curs. El no respondre avui una qüestió prou bé, m'és accidental.
P. Però..., hi ha una sola forma d'intel·ligència? –Els vaig dir per inquietar-los.
R.. Què vols dir? –em varen respondre interessant-se pel que encetàvem.
Es creu -vaig prosseguir- que un trenta per cent de la nostra intel·ligència és heretada, la resta és educació, cultura, ambient econòmic i fins i tot alimentació. El que sí és innat –diuen els entesos- és la capacitat que tenim per a desenrotllar més un tipus d'intel·ligència que una altra- Hi ha una intel·ligència que és lingüística, una altra lògico-matemàtica, musical, interpersonal... I hi ha una intel·ligència anomenada espiritual que es creu és fonamental per impulsar les altres i per a ser feliç en la vida.
P. Què és la intel·ligència espiritual? –em demanaren sense dir-me absolutament res. El silenci dels alumnes no poques vegades parla més del seu interès que no les paraules.
R. Segons Howard Gardner –psicòleg americà que identificà vuit formes d'intel·ligència- la intel·ligència espiritual és "la capacitat per a situar-se a un mateix front el cosmos i els trets existencials de la condició humana: quin significat té la vida i la mort, l'amor a una altra persona...". Aquesta intel·ligència és com el fonament de les altres perquè faculta per acarar i transcendir el que la vida ens aporta; per a crear valors; per adquirir habilitats que ens ajuden a trobar el significat i el sentit dels nostres actes; per a viure "desperts".
P. Vols dir –comprenia que em demanaven- que la intel·ligència espiritual permet accedir als significats profunds, plantejar-se el sentit de l'existència i les seves motivacions més altes, fer-nos tenir interès fins i tot per les matèries acadèmiques?
R. Cert –vaig respondre convençut. La intel·ligència espiritual ens capacita per a viure experiències molt importants com la vivència estètica, ètica i religiosa; per a fer-nos en els problemes quotidians, afectius i laborals; per endinsar-nos a investigar, conèixer, descobrir...
P. Podem dir que intel·ligència espiritual i experiència religiosa és el mateix?
R. No –els vaig respondre contundent i amb ganes de que no confonguessin conceptes. La primera és condició de possibilitat per a la segona. La intel·ligència espiritual és una dada antropològica, no una qüestió de fe. Qui és intel·ligent espiritualment té capacitat per a un tipus d'experiències i de preguntes que li permeten viure més intensament la realitat. Molts estem convençuts que les persones que més han influït en la història de la humanitat han sigut éssers espiritualment intel·ligents que han contribuït a millorar el món.
- I ells mateixos anaven dient-me noms: Jesús, Teresa de Calcuta, Einstein, Pasteur, Joan Pau II, Buda, Gandhi... I, ben interessats, seguien fent-me preguntes.
P. A vegades ens sembla que per a la majoria dels nostres pares i educadors sols té interès que aprovem el curs. No s'haurien d'interessar més per la nostra educació espiritual?
R. Crec que sí. No són sols alumnes d'èxit aquells que tenen intel·ligència lingüística o lògico-matemàtica. Sense trobar el sentit del que es fa i del que un és, sense comprendre el món de les relacions, sorgeixen dificultats per viure i conviure. I viure i conviure en pau és fonamental per a adquirir intel·ligència en tots els sentits. Sense educar la intel·ligència espiritual caiem fàcilment en el materialisme i donem peu al laïcisme.
I la nostra hora de classe acabava amb observacions per a seguir dialogant: La defensa de la laïcitat i de la llibertat de creences, de pensament i d'expressió no s'ha de confondre amb el laïcisme, que és una actitud hostil particularment a tota forma de religiositat i d'adscripció confessional. El procés educatiu, no hauria de passar per alt la qüestió del sentit de la vida i les conseqüències que aquest sentit comporta a la vida de cada dia. En la pràctica educativa s'ha de respectar la resposta individual que cada persona doni a aquesta pregunta. S'ha de respectar i valorar l'assignatura de religió. S'ha de considerar un èxit educatiu adquirir actituds per a la felicitat personal, per a les bones relacions.
L'educació espiritual és fonamental per aconseguir pau personal i social. Us recoman el llibre "Intel·ligència espiritual" de Francesc Torralba.