Patrimoni de la Humanitat o Mundial, és el títol concedit per la UNESCO a zones del planeta que es volen catalogar, preservar i donar a conèixer per la seva importància cultural o natural. Aquest guardó també pot facilitar l'obtenció de fons per a la conservació dels bens catalogats i suposa el prestigi d'entrar al grup de territoris amb elements etiquetats com Patrimoni de la Humanitat, dels quals n'hi havia 911 a l'any 2010.
Espanya va rebre les primeres nominacions l'any 1984, concedides a l'Alhambra i altres monuments rellevants, entre els quals la catedral de Burgos. A les Illes Balears s'obté la primera nominació el 1999, concedida a la ciutat històrica d'Eivissa, Dalt Vila, juntament amb els enterraments púnics de Puig des Molins i entorns naturals com el prat de Ca'n Feixes i la pradera de posidònia al canal que uneix amb Formentera, en una nominació conjunta. El darrer 27 de juny de 2011 s'ha concedit una segona nominació com a Patrimoni de la Humanitat a la Serra de Tramuntana, de Mallorca. La importància de les nominacions està en que no es tracta d'un guardó i punt, sinó que es requereix la redacció i el seguiment d'un pla de gestió que articuli les accions futures de l'Administració a damunt del territori, vetllant per la seva conservació.
Són ja sabuts els problemes en relació a Eivissa, on l'ampliació del port realitzada va en contra dels objectius de la declaració, i d'altra banda les dificultats per rehabilitar el Castell d'Eivissa com a parador turístic, un ús quasi impossible d'encaixar a un edifici limitat de mides i amb molts condicionants pel seu valor patrimonial, situat al bell mig de l'àrea de la declaració. Però s'ha de valorar l'empenta important que ha rebut la ciutat, així en la restauració de les murades de Fratin i Calvi, realitzada per l'arquitecte Fernando Cobos, com en altres inversions. Els aspectes positius sobrepassen les possibles disfuncions observades. Igualment pot succeir a Mallorca amb la declaració de la Serra de Tramuntana, on s'ha definit una xarxa de camins i recorreguts, que poden recordar, sense que s'assemblin, el projecte del camí de cavalls GR-223 de Menorca.
Menorca és ara l'única de les Balears i Pitiüses sense cap entorn declarat com a Patrimoni de la Humanitat. L'illa, però, mereixeria aquesta qualificació. Segurament el camí de cavalls es encara una realitat tendra per optar a la declaració. Requeriria integrar l'important valor arquitectònic dels llocs i altres construccions pròximes al traçat, relacionant-ho per mitjà d'activitats de servei al camí, i açò requereix temps. El que ja tenim, des de mil·lennis, és una gran xarxa de monuments prehistòrics que identifica Menorca com un punt molt singular a dins dels territoris amb testimonis del món antic. Val la pena optar a aquesta declaració, no solament pel suport que es pot afegir a les tasques d'investigació sobre les èpoques protohistòriques i a la conservació dels monuments, sinó també per consolidar l'atenció als visitants que cerquin més que el sol i platja, visitants que podrien gaudir de l'illa fora de l'atrafegada temporada d'estiu, i per acreditar amb una marca el patrimoni arqueològic de l'arquitectura primitiva, que te un indubtable valor, a dins dels diferents aspectes que identifiquen i fan atractiva l'illa de Menorca.