Els mesos d'estiu, no d'ara sinó de sempre, solen ser mals de passar, fa calor, però la gent del camp, que no tenen més remei que aguantar el sol tot es dia, van més lleugers de roba. Un temps que ja queda enfora, per fer feina anaven molt tapats, arromangats si voleu, però fora camisa o en calçons curts, pocs se'n veien; ses dones no estilaven sa mànega curta, anaven molt tapades i duien es vestits fins als peus, les jovenetes del poble, senyores i tot el personal femení menestral, era coneixedor, blanques com la llet, i quan sortien pel camp, tapaven el seu cap amb una ombrel·la o capell de palmes.
El títol d'aquest article no vol dir res, tampoc l'entrada que l'hi he donat, perquè la meva intenció és anar per un altre carrerany, on me vaig ficar sense pensar- m'ho.
Un dia mirava el meu petit i desordenat prestatge dels llibres, sense saber bé el que cercava, però en vaig veure un que el llom duia un títol molt llarg. A mi no me sonava de res i el vaig estirar. Quan el vaig tenir a les mans i després d'haver-lo fullejat, va sortir una targeta d'invitació a la presentació, que m'arribava del llavors president "d'AGRENA", o sigui del senyor Carles Carretero Niembro, l'acte tenia lloc al Casino 17 de Gener dia 21 de gener a les 12.30 del migdia i era el quart volum que es presentava. Aquí me va venir el pensament d'on sortia el ditxós llibre. Tractant-se d'un tema del camp, és ben segur que hi vaig assistir.
LES APORTACIONS
Les aportacions d'aquest quart volum són moltes i variades. El cofinançament és del Fons Social Europeu, també hi posa el seu gra d'arena el Govern de les Illes Balears. A la contra portada hi podem llegir les entitats col·laboradores; El Govern Balear com ja trobem a la portada, el "Centre de tecnològic Forestal de Catalunya" "Unió Illes Balears"; SA NOSTRA Obra Social i Cultural; també en aquest cas hi he trobat la firma del Cafè Balear. Port de Ciutadella. En Bep també hi va voler posar un plat de caldera de llagosta.
A la portada, podem veure la fotografia del casat senyorial menorquí Curniola i a la contra portada una mostra de bestiar boví, on per fons es veu el lloc d'Algaiarens. Les ponències, aportacions, col·laboracions d'aquest quart volum són obra de vint-i-dues firmes de gent de lletres, per tant està ben escrit, tant per la part teòrica, com per la tècnica, està molt ben coordinat pel que fa a la feina del senyor Carretero, ja sigui copiat o compost de les aportacions que l'hi han fet costat.
Com podeu comprendre, un llibre de 328 pàgines de cap manera el podreu resumir en uns dos o tres folis, tot en gros en podeu donar una idea molt abreviada del seu contingut. En primer lloc, donaré la meva opinió a la part fotogràfica, la qual és molt extensa i ben feta; però sempre hi ha d'haver un "però", els seus autors, que són molts, no posen el peu de la fotografia, per tant no sabem el punt de la seva situació. Ara bé açò no lleva mèrit al llibre, perquè n'està plegat de fotografies de tots els racons de Menorca.
Ara passarem a veure un petit paràgraf del pròleg o sigui del començament del llibre, que escriu el mateix Carles Carretero. Sempre quan es comença a llegir un llibre, primer s'ha de llegir el pròleg, perquè en aquesta primera part un ja té una idea del seu contingut. Ell, molt encertadament, comença dient:
EL CAMP DE MENORCA
El camp de Menorca, des del punt de vista empresarial, forestal, agrícola i ramader, passa per una profunda crisi reconeguda per tots i discorre paral·lela a la crisi general d'àmbit estatal, europeu i, encara més, global; tot i que amb algunes peculiaritats. Les empreses agràries, estructurades sobre la base de l'anomena't "lloc" menorquí, defalleixen per manca de rendibilitat. Les que, per una o altra raó, passaren o passen a engrossir el grup de les marginals, abandonen els conreus. Ja fa temps que ningú no té cura dels boscs. I la mà d'obra, es redueix a la imprescindible. La insularitat incrementa els costos, dificulta la comercialització del producte i afavoreix l'aparició de monopolis manipuladors dels preus finals que estrangulen el petit productor. Açò seria i és sabuda per tothom, la primera problemàtica del "lloc" menorquí.
Aquí per la meva part, he de dir que problemàtiques als nostres correus de Menorca n'hi ha moltes, en temps dels nostres avis, ja n'hi havia. Quant i més avui en dia, que tot s'ha de moure a base de papers i burocràcia. Déu mos guard si el progrés no hagués arribat també a la gent del camp; els pagesos, els fills i també missatges, actualment arreu, arreu... saben desenvolupar-se entre papers i si voleu ordinadors. Tot açò els ajuda a resoldre la problemàtica, però la feina del camp no és la del paper i l'ordinador.
Els pagesos que avui regeixen o menen un "lloc" comencen el seu aprenentatge quan són molt petits, en aquests els diuen pagesos nats, la seva feina no l'han apresa en els llibres, sinó a mesura que han passat els anys, de teòrica en saben poc, per açò actualment fan uns cursos on els mostren les noves tècniques, que van sortint i modernitzant. Aquests estan al dia de tot. Ara si no són nats i són fets; degut a la problemàtica i la crisi actual, molt prest hauran fet ets ous enterra com es sibil·lins. Igualment passa ala gent de carrera, aquells que estudien una pila d'anys, fins que arriben a sortir metges, advocats, mestres d'escola etc.
Aquests no solen fer caure massa llenya, perquè són fets. Ara aquells altres que són nats, tinguin la carrera o graduació que tinguin, mai estan cansats, sempre estan al dia, ajuden en cas de necessitat, fan cursets per estar al dia en les noves tecnologies. Molta gent diu: "Aquests estan bé! Guanyen el que volen i fora maldecaps. Van errats. Perquè basta que surti un grip o un virus mal de detectar o en el cas d'un advocat, etc. per fer-los batre el cap i fer-los girar molts de fulls.
Aquests també tenen les seves problemàtiques, igual que els "llocs" menorquins.
Avui ho deixarem aquí, però en el proper article i baix el mateix títol, ja que és molta la informació tècnica que hi trobem, en farem un altre tros, sempre hi ha coses per saber i recordar.