És quasi una constant en la meva vida sentir de boca d'aquells que pertanyen a l'anomenada generació adulta que "els joves d'avui en dia no fotem ni un brot". A més, i per acabar d'arrodonir-ho, algú va decidir que s'havia d'encunyar un nou concepte que il·lustrés a tots nosaltres. És llavors quan va fer acte de presència en la premsa el últimament tan utilitzat terme "ni-ni".
Dir-nos generació "ni-ni" no és res més que ficar tota la joventut dins el mateix sac d'aquells suposats ociosos que encara viuen en la llar familiar, que no continuen la seva formació professional i que, a més, no treballen.
No crec que sigui un problema de perspectiva, però jo, en aquests temps que corren, veig pocs joves que s'apropin al model generacional en el qual molts ens intenten englobar. Una malintencionada relació que si es continua perpetuant només aconseguirà encotillar encara més a una generació que ve amb molta força. És d'irresponsables obviar -o millor dit evitar- tot el que passa als carrers de moltes ciutats del món i em fa molt mal veure com, des d'alguns sectors, se'ns continua titllant amb la paraulota "ni-ni".
Tenim molt a dir, si no se'ns vol escoltar, cridarem més fort.