Abdirashid té tres anys i ja porta recorreguts seixanta tres dels vuitanta vuit quilòmetres que separen el seu poble somalí del saturat campament de refugiats Dollo Ado que l'espera travessada la frontera amb Etiòpia. Ha fet el camí agafat de la mà de la seva germana Faadumi, de 14 anys. Fa dos dies que no tenen què posar-se a la boca. Fa també dos dies que van separar-se dels seus pares: un grup d'homes armats els assaltaren en plena nit. El pànic que la caòtica escena provocà va fer que els fillets fugissin corrents i s'amaguessin en un forat a 500 metres d'on havien acampat. Quan retornaren l'endemà al matí els seus progenitors havien desaparegut. Al lector sensible, no es preocupi; al morbós, sento decebre'l, però ni Abdirashid ni la seva família són de carn i ossos, encara que això no implica que siguin inverosímils. Precisant amb dades verídiques la història dels nens podria ser perfectament real. La fam, la inseguretat, la por, els abusos són habituals en la Banya d'Àfrica."Vaja notícia, no és nova, ens estàs abocant fets rancis, gastats, utilitzats per omplir desenes de pàgines, minuts i segons en els diferents mitjans de comunicació mundials; Creu Roja, Metges sense Fronteres i infinites organitzacions no governamentals sol·liciten ajuda, em donen el seu telèfon per col·laborar (cosa que faig, idò sóc un ciutadà solidari i sensibilitzat amb la resta dels humans). Per què em retornes informació caducada?"Aquesta podria ser la seva reflexió en veure l'inici de l'article. La meva resposta és que les condicions infrahumanes en què viuen els habitants de Somàlia són efectivament un problema actual, però no immediat, com tampoc no ho seran les conseqüències de la fam. Per desgràcia dels somalís, ja fa quasi vint-i-cinc anys que el país es troba en una guerra civil, el final de la qual sembla impensable. No obstant, no ha estat fins la sequera que pateix des del mes de juliol que els mitjans de comunicació s'han dignat a informar-nos sobre la seva situació i, de passada, sobre el conflicte.
Al món succeeixen diàriament nombroses injustícies contra éssers humans, ja sigui fruit de la pobresa, la marginació, els conflictes bèl·lics o la falta de drets laborals que permeten el treball en condicions insalubres. Al no haver una transformació de l'ahir a l'avui, si no hi ha fets immediats que justifiquin informar sobre els aconteixements, no hi ha notícia. Per tant, els mitjans d'informació, i, com a conseqüència, els informats, segueixen depenent de les notícies que els lliuren les agències i les adopten com a únic guió. Així, segueixen ignorant les males condicions de vida que pateix diàriament els habitants de, per citar un lloc, la República Democràtica del Congo, on succeeix des de fa una vergonyosa xifra d'anys la pugna pel control de les mines de coltan (mineral fonamental per la fabricació de nombrosos aparells electrònics). De totes maneres, Àfrica no és l'únic continent on habitin conflictes omesos: a Àsia trobem Myanmar (antiga Birmània) i a Amèrica, Colòmbia (5'2 milions de persones viuen desplaçats de casa seva, ja sigui a altres llocs del país o fora d'ell). La llista d'aquestes guerres és imprecisa, si la busquem a la xarxa serà, com a mínim lent, trobar-la completa i definida. El concepte guerres oblidades ens sona, però només pel seu nom ja es justifica que no dominem prou el que engloba.