Vaig trobar un senyor pel carrer del Carme i em va parlar de l'expressió "mal averany". Com a exemple em deia que, al seu parer, en dir d'algú que estava fet un mal averany, volia dir que estava malhumorat o empipat. Aquesta interpretació l'hem de considerar com a correcte, però podem matisar-la, en el sentit d'enriquir-la amb una breu reflexió.
Averany és sinònim d'auguri o pronòstic, de presagi, "indici de l'avenir", segons els diccionaris. En castellà, auguri és "agüero"; d'aquí que "mal averany" equivaldria a "pájaro de mal agüero", que es correspon, certament, amb el concepte de "mala persona". Ara bé, en el món del llenguatge, els conceptes i significats són amplis, i s'entén que el sentit de malhumorat o empipat també sigui correcte.
Del tal marera és així , que el Diccionari d'Alcover-Moll afirma explícitament que, a Menorca, mal averany es diu d'una persona dolenta, que no inspira confiança o que és molt malgeniosa. Precisament aquest matís de "malgeniós o malgeniosa" és el que em senyalava el meu comunicant ocasional a què feia referència.
Copiam de Coromines el següent paràgraf:
"Ajuda a comprendre el trànsit semàntic cap a 'averany' el tenir en compte fins a quin punt, en la ment de la gent medieval i supersticiosa, les idees de 'veritat, realitat' i la de fet previst per divinació (mitjançant els ocells, els astres, els poders sobrenaturals) eren mirats com a coses en el fons identificables; ho deixen transparentar fins els textos lul·lians: "En una alta muntanya stava un cavaller en son cavall; guarnit fo de totes armes: aquell cavaller era 'avuyrer', e era vengut per guardar 'aüyrs', que li significassen veritat de una cavalcada que volia fer contra un altre cavaller, qui era son mortal enemich... sguardava si veuria alguna àguila o cornela o esparver... en lo qual pogués conèixer ço que desirava a saber...", Blanquerna.
Aquesta referència de Coromines és d'un gran nivell intel·lectual i, a més , resulta extremadament curiosa.