Campanya i Govern

Hi ha un PSOE en la campanya i un PSOE en el govern, hi ha un PSOE dient el què farà i hi ha un PSOE que fa. Els mateixos dies que s'aprovava la reactivació de l'Impost de Patrimoni a través d'un simple Decret-Llei (?), el Congrés dels Diputats també tenia sobre la taula la convalidació o no d'un altre Decret-Llei, en aquest cas el de les reformes laborals relacionades amb l'ocupació juvenil, que va ser aprovat pels vots del PSOE i les abstencions del PP i de CiU. Entre les principals mesures contingudes en el text hi ha la del contracte de formació i aprenentatge, per a joves de 15 a 26 anys, que es podrà estendre fins a menors de 30 anys fins el 2013, amb salaris mensuals que, en molts casos, no superarien els 400 euros. Entre les mesures aprovades també hi figura l'obligació de convertir en fixes els treballadors que acumulin 24 mesos de contracte temporal. Les decisions s'han pres en contra de l'Estatut dels Treballadors, que obliga a l'intent de concertació prèvia amb els representants dels treballadors, per a crear una nova figura de contractació: el contracte temporal permanent. Davant l'existència de dos tipus de contractes: els fixes i els temporals, el Govern del PSOE ha optat per unificar-los en la temporalitat i la precarietat. L'acomiadament barat, l'allargament de l'edat de jubilació als 67 anys, la pèrdua de prestacions i la promoció de l'encadenament de contractes temporals per joves, imposades per Zapatero ja van carregar sobre les esquenes de les persones joves treballadores els costos de la crisi i ara aquesta reforma ho empitjora. Una cosa és la campanya i una altra és el govern.