Voluntat

A "La vida de l'esperit" H. Arendt distingeix entre les següents facultats: pensament, voluntat i judici. Al parer de l'autora la història del pensament occidental (la qual cosa inclou metafísica i teologia) es caracteritza pel predomini del pensament sobre les altres dues, particularment sobre la facultat de la voluntat. Arendt representa aquesta disputa com el revers conceptual de la disputa entre contemplació i acció com a propòsits de la vida humana. Per a què està "fet" el món (i l'home enmig del món): per a ser entès o per a ser transformat? Arendt és una coneixedora de primer ordre de Sant Agustí, el primer filòsof de la voluntat. En el context de la filosofia medieval no és el mateix Sant Agustí que Sant Tomàs, considerat el filòsof de l'enteniment. Arendt diu que la facultat de la voluntat ha estat arraconada pel fet que no racionalitza el problema del mal, sinó que ens en fa responsables. Posa en primer terme la radicalitat de la idea de persona com a "ésser lliure". La llibertat és la capacitat humana de transformar el món i de transformar-se a si mateix per a fer-los "a la mesura de la dignitat de l'home". Però això és el que entenem precisament per acció. En abocar-se vers el món el nostre pensament es transforma en acció. Però l'home pot sentir-se temptat a "retirar-se" del món (sobretot quan aquest s'ens presenta com un entorn "hostil" massa "advers") i, en aquest mateix moviment, limitar-se a "contemplar-lo". Les "visions del món" de caire contemplatiu el que volen és que el món "no ens afecti" ni en les nostres conviccions ni en les nostres emocions, en una recerca de la "imperturbabilitat" pròpia d'"allò diví" en la recerca del qual es troba l'home. El món és ple de "mancances" i abocar-se als seus imperatius és deixar-se arrossegar per la inquietud pròpia dels "assumptes humans" en relació als quals l'home savi es manté "imperturbable". Però aquest entorn "hostil" es pot concebre també com a "hospitalari" si posem l'accent en la facultat de la voluntat. La voluntat és la capacitat afirmativa de l'home respecte del món, en el sentit de superar mitjançant el treball i l'esforç els obstacles que s'interposen en el camí de transformar-lo en la "casa de l'home". Transformam la natura, l'entorn social sempre canviant i, al mateix temps, el nostre propi "interior", ja que la voluntat és essencialment alliberadora. La força alliberadora de la voluntat prové d'un impuls interior que segons Sant Agustí no pot provenir (únicament) del pensament, sinó d'allò que a partir d'aleshores apareix designat com "el cor". Es trenca així l'intel.lectualisme grec quan apareix la possibilitat interna a l'home de "dir no" a aquest exercici de la pròpia voluntat alliberadora (a Sant Agustí l'experiència del veritable "amor"). L'home és aquell (algú) que és cridat a "decidir-se", transformant d'aquesta manera "el sentit" de la seva acció. La condició pròpia de l'home no consisteix aleshores en ser segons una determinada naturalesa que no pot canviar, sinó en ternir-se com a capacitat de donar un sentit últim (trascendència a Sant Agustí), o deixar de fer-ho, a la seva acció (autolimitant-se a la seva essencialitat animal). L'acció és idò transformadora en una doble direcció: transforma el món i ens transforma a nosaltres mateixos. No podem transformar el món sense transformar-nos a nosaltres mateixos i viceversa. Però aquesta darrera part de l'equació implica que hem d'actuar "en el món" de manera íntegra i eficaç. Això implica obrir-se veritablement al món, conèixer-lo i transformar-lo i no quedar-se en un fatalista "el món és així" propi del que es creu ubicat en un "més enllà del món". En aquest sentit la filosofia d'Arendt és una "filosofia política" que es contraposa, segons les seves pròpies paraules, a una visió del món purament "contemplativa" que cau en la complicitat no per acció sinó per omissió. La nostra "polis" és el "món globalitzat" que demanda més pensament i més acció ètica tant a l'esfera política com a l'esfera de la vida personal, per a fer-lo "la casa de l'home" en un sentit íntegre i no un simple mercat de transaccions financeres sense més sentit que "la lluita per la supervivència -i la malfiança radical- de tots contra tots".