Mentre els governs donen repetides mostres de manca de lideratge, la situació de crisi està servint com una excusa excel·lent per als que sempre pesquen en aigües remogudes. I això ho veim a nivell internacional i també en el context local.
El pes excessiu del sector de la construcció i la forta especulació immobiliària, han estat a la base de la crisi i actuen encara amb una pesantor important. En tots aquests anys, s'ha invertit poc en innovar, perquè els diners fàcils i ràpids ennuvolen altres possibilitats. Però una vegada que això s'ha acabat, cal esperar una aposta per a orientar l'economia cap altres objectius més dinàmics, que diversifiquin les oportunitats i es puguin sostenir en el temps.
De moment, aquest camí encara no s'acaba de veure. Seguim bàsicament instal·lats en els esquemes del model d'abans i els que haurien d'ajudar a trobar el rumb sovint ens desorienten més. Ara, els diferents nivells de governs es dediquen, dia sí dia també, a anunciar que estem molt malament i que han trobat una herència pèssima. La tàctica funciona per desacreditar políticament els governants anteriors, però amb aquest discurs institucional enfonsen encara més l'ànim del personal i augmenten la crisi de confiança.
I no hi falta aquella secció que aprofita l'avinentesa per anunciar que s'ha acabat la cultura del no, que ara es dirà que sí a tot. Però els fets desmunten el discurs. En realitat, estan paralitzant iniciatives noves i fan ressuscitar les velles.
Renunciant a l'esmentada innovació i estirant de les estantisses receptes dels anys vuitanta, pretenen donar ales a projectes altament agressius amb l'entorn i que no aporten cap tret diferenciador. És el cas de la construcció d'un nou dic (un altre!) a Cala en Bosc, que suposaria una greu afectació ambiental i que posaria en perill l'aportació d'arena a les platges properes que són la joia de la corona turística de Menorca (Macarella, Cala en Turqueta o Es Talaier, són molt a prop).
O també els rancis camps de golf. A la Península els estan tancant per manca de viabilitat i aquí diuen que ens trauran de la crisi. I mentrestant, s'anuncia la paralització d'una iniciativa d'avantguarda com el parc BIT, on les noves tecnologies podrien trobar una plataforma de llançament. Algú ha perdut el full de ruta.
També reaccionen amb total fredor davant l'acord de la Comissió Nacional de l'Energia, per demanar que les tarifes de l'energia solar a Menorca puguin tenir un tractament diferenciat, la qual cosa significaria oferir un dinamisme al sector solar que es podria traduir en projectes altament compatibles amb la conservació ambiental. Inversors disposats no en faltaven.
Pretendre seguir amb aquest discurs institucional que diu que aquí tenim crisi perquè sempre es deia que no, té poc sustent real, guerres polítiques a part. O deu ser que devien dir que no a tot també a Grècia, a Irlanda, a Portugal i a Estats Units? Perquè Déu n'hi do la crisi que manegen.
El lema del "sí a tot" augura una conflictivitat social important, perquè com veim, serveix de plataforma a projectes molt polèmics. En totes les coses i en totes les iniciatives, el deure de les institucions públiques (i també dels ciutadans) és mesurar els aspectes positius i negatius. No és suficient amb que hi hagi interessos privats a invertir.
L'interès privat és legítim, fins que envaeix de manera il·legítima l'interès general.