Benvolgut amic. L'Editorial Moll, fundada fa més de setanta anys per l'homenot Francesc de Borja Moll, passa per uns moments de greus dificultats. Els seus gestors actuals s'han arromangat per posar-hi remei, però si no se'n surten el tancament és un desenllaç possible. Tant de bo no sigui així! En els temps que corren aquesta és una tribulació que pateixen moltes empreses de tots els sectors, és cert, però la freqüència no mitiga la calamitat i, a més, Moll no és simplement una empresa. Com ha dit aquests dies el poeta Miquel Àngel Llauger, "és història viva de la defensa de la llengua i la cultura, un vaixell insígnia. El país necessita Moll".
Vostè professa una admiració gens dissimulada per les persones que han construït alguna cosa positiva a partir del no res. La desolació del país després de la guerra civil li va afinar la consideració pels homes que, enmig d'aquell desert, i no havent optat per l'exili, van defugir el lament estèril i es van abocar en cos i ànima a la creació d'alguna cosa útil, profitosa, necessària. Sense optimisme però amb esperança. Sense eines ni mitjans, però amb una fe que movia muntanyes. Sense cap garantia d'èxit, però convençuts que les possibilitats de les generacions futures depenien, en bona part, del que ells fossin capaços de mantenir, apuntalar o aixecar.
En l'àmbit de l'edició en català, aquesta va ser l'opció de dos grans homenots: l'esmentat Francesc de Borja Moll, i Josep Maria Cruzet, fundador de l'Editorial Selecta. Tots dos van endegar projectes empresarials en el moment més advers —sense crèdit ni subvencions, sense cap atenció. Van negligir la possibilitat de dedicar-se a un negoci de rendiment més o menys ràpid, per consagrar-se a omplir el buit provocat per l'abandonament davant unes dificultats enormes.
I tanmateix, cap dels dos no tenia vocació d'heroi de la cultura, i menys encara de màrtir. Cruzet deia que si els seus llibres només havien de ser comprats per raons sentimentals, es retiraria del negoci. Volia que els seus clients compressin bons llibres, no que es dediquessin a fer caritat. Aquesta és la clau de volta: més enllà de posar en el mercat un producte vendible, vostè admira la rara capacitat de crear aquest mercat allà on només hi havia terra cremada. La segona sèrie dels seus Homenots és plena de personatges així, que no van esperar temps favorables, sinó que es van posar a crear a partir del no res i en les circumstàncies més adverses: un Bosch i Gimpera en arqueologia, un Duran Reynals en medicina, un Joan Miquel en la indústria surera...
A Menorca, amic Pla, avui necessitam homenots d'aquesta mena. Els hem tingut: l'Institut Menorquí d'Estudis acaba d'editar el llibre Trenta-cinc empresaris menorquins, d'Alfons Méndez i Juan Hernández, que és un excel·lent testimoni d'aquesta categoria de persones en el camp de l'empresa. La majoria són morts, o estan jubilats, o són molt veterans. Qui són els de la generació actual? On són? Allò que més se sent, i que mimèticament repeteixen els governants actuals, és que cal eliminar traves burocràtiques, canviar lleis, plans i normatives, facilitar-los les coses: justament el que vostè considera més poc meritós. En aquest temps de crisi, de dificultats gravíssimes i canvis d'una profunditat insondable, ens sobren ploramiques i ens calen emprenedors. No hem de mester espavilats enderiats a guanyar doblers de qualsevol manera, sinó gent de qui prendre exemple, vaixells insígnia comandats per nous Molls i Cruzets, carregats d'ambició, esperança i generositat.
Fins la setmana que ve, si Déu vol.