Ja havem dit que alguns veïns l'any 1843 havien fet la petició que en el poble s'establís una escola per al·lotes, cosa que l'ajuntament veia amb bons ulls, però que no podia realitzar per manca de recursos econòmics, dient que la petició seria atesa quan es pogués.
Divuit anys després, en el mes de gener de 1861, es va nomenar una mestressa, per iniciar l'escola primària as Migjorn. El tinent d'alcalde Llorenç Vidal va fer les gestions oportunes per llogar una casa on poder viure la mestressa i donar-hi les classes. Però quan la mestressa, Magdalena Servera va arribar as Migjorn, el dia 8 de juliol, va sorgir un conflicte. Llorenç Vidal havia fet els tractes de la casa amb la criada del rector Gori Hernàndez, la qual quan va veure que la mestressa era una seglar i no una monja, es va negar a donar la clau. El mestre Bernal i el regidor Vidal van voler mitjançar amb la criada i davant el rector mateix, però va ser en va. Llavors, per fer complir la paraula donada, acudiren al jutge de pau, el qual cità la criada. Aquesta preferí anar a veure el mestre Bernal per demanant-li que arreglés la cosa, perquè estava disposada a donar la clau, després de retirar alguns mobles. Amb aquesta confiança, per la tarda es va fer pregó que l'escola obriria al dia següent. Però altra vegada la criada es va desdir al·legant que la casa no era seva. Davant això, el mestre Bernal escrigué una carta al bisbe informant-li del mal estar i escàndol que aquests fets provocaven al poble.
I el bisbe demanà al rector que fes el possible per arreglar la qüestió, ja que el fet d'intervenir la seva criada, posava en entredit la seva missió pastoral. L'exigència episcopal donà el seu fruit i el rector, el dia 17 de juliol, contestava que havia parlat amb la criada i amb l'amo de la casa, els quals al·legaven que ells havien llogada la casa per una monja i no per a una mestressa seglar, però que els havia pogut convèncer i que ja havien entregat la casa.
No deixa de tenir un caire còmic tot aquest afer, especialment perquè la mestressa Magdalena Servera era tan beata que semblava una monja, a dir de persones que l'havien coneguda. La mestressa Servera feu pocs anys as Migjorn, i deu tractar-se de Magdalena Servera Sans, la qual exercia, el 1875, a Santa Eugènia de Mallorca.