S'ensumava un ambient intel·lectual, una atmosfera que no deixava pas a la ignorància ni a la inexperiència però sí que seria assaonada amb catedràtics, doctors, pro-homes, personatges il·lustres i celebritats.
Menorca, amb la inauguració de la UIB, es perfilava dilluns d'allò més erudita, docte, filosòfica on els birrets no hi serien presents però s'hi intuirien amb tot el seu esplendor. Entre subordinada i subordinada aparegueren personatges com John Bardeen o William Shockley que, qui allà estava assegut devia considerar-los els personatges més famosos del planeta però que, gairebé amb total seguretat, a peu de carrer ni els haurien sentit pronunciar mai. Prosseguiren les frases amanides amb percentatges, amb valors referencials, amb construccions on tres de cada deu mots eren xifres. Però, malgrat la sala parlés d'intel·lectualitat a la màxima potència, no foren ni els estudis específics ni tampoc les càtedres sobre Química les que captaren l'atenció. Fou una simple manifestació popular, procedent de la tradició –aquella que diu que quan l'ase va estar avesat a treballar sense menjar, es va morir– usada per la rectora per avisar que la universitat també pot desaparèixer sense finançament, la que esglaià, la que probablement féu que aquells erudits se n'adonessin que per sacsejar ments i sentiments més val un birret amb una borla de to popular que una elocució només apta per a savis.