Alvárez Ebner

Fa uns dies que estic en contacte electrònic amb Marilú Alvárez Ebner amb la intenció d'escriure una breu biografia de son pare, Miguel Alvárez. L'estiu passat, Marilú va visitar Menorca només amb la intenció de descobrir la terra i els paisatges on el seu pare havia viscut la guerra civil. No hi havia estat mai i la força de la sang la portà entre nosaltres durant uns dies. Mesos després va remetre dues fotos i unes notes a la revista S'Ull de Sol, que les publicà. A partir d'aquella informació he pogut contactar amb ella i parlar de son pare i de Menorca. M'ha remès documents, informacions i més fotografies. En el futur ja trauré el que surti d'aquesta col·laboració a un Llibre d'Exilis. Potser avui, aquest nom ni digui res a ningú. En Miguel Alvárez va estar uns mesos a Ciutadella, després a Maó, a l'Escola Popular Militar i, sobretot, a les bateries de Llucalari. Quina importància pot tenir? La qüestió és que Miguel Alvárez era xilè. Era un d'aquells oficials llatinoamericans que el Govern de la Segona República va contractar per a nodrir d'oficials l'exèrcit, ja que una bona part havia passat a les forces de Franco. Així va ser que va venir a Menorca, a l'altra punta del món. Malgrat que no formava part de les Brigades Internacionals, Alvárez ja simpatitzava amb el Partit Socialista a Xile i s'havia afiliat al PCE a l'arribar a Barcelona. Per tant, era un professional compromès amb la idea. Quan va tornar a Xile, el febrer de 1939, continuà la seva activitat a Ferrocarriles del Estado i, després, com a enginyer en l'empresa privada, i arribà a ser càrrec directiu en el Govern de Salvador Allende. Tot allò va acabar amb el cop de Pinochet de 1973. Marilú, la seva filla, va haver d'exiliar-se i ara viu a Dinamarca. Potser aquesta experiència de l'exili obligat per un cop d'Estat, que ha viscut en pròpia carn, fa que sigui més sensible a aquesta fase de la nostra història del segle XX. És per això que es va estranyar tant, en la seva visita recent a Menorca, del silenci, la ignorància, la despreocupació que va creure notar en relació a la guerra civil i l'exili.