Fa més de 40 anys que durant bona part de l'any –cinc o sis mesos– viu a l'Illa, on a finals de la dècada dels seixanta va comprar una antiga casa de camp, que conserva el característic terrat a la part davantera i les parets blanques. D'aquesta casa, situada a la fi d'un camí, vorejat de paret seca, i del món, com li agrada recordar, ha sortit bona part de la seva producció bibliogràfica, que abasta la novel·la, l'assaig, la poesia i la literatura de viatges. Precisament, enguany el mercat editorial ha vist sortir un assaig sobre el pintor espanyol Zurbarán com a exponent del misticisme, que durant l'estiu de l'any passat estava escrivint dins el seu estudi de feina, aferrat al jardí que enyora quan abandona Menorca i viatge arreu del món per presentar els seus llibres i donar conferències. Estima aquesta terra com si fos seva i n'ha parlat d'ella en el llibre "Lluvia roja". Ha estat distingit amb els millors guardons dels gèneres literaris que conrea –és cert que el Nobel de literatura se li resisteix– i a més la seva labor professional ha estat reconeguda per entitats culturals de prestigi a Espanya i altres països europeus. És, sens dubte, un dels millors –si no el millor– escriptors neerlandesos contemporanis. Com és possible que un personatge del seu bagatge –em referesc a Cees Nooteboom– no hagi ocupat encara la tribuna de cap institució oficial o entitat cultural de l'Illa?
Lo más visto
Que se haya visto por Ciutadella, como un turista más, a uno de los más grandes porteros de la historia...
Mercedes Milá se apunta a la ‘Via Menorca’ del GOB: «Peligra la gallina de los huevos de oro»
Una menorquina enferma de cáncer lanza un 'crowdfunding' para pagar sus estudios en Nueva Zelanda
La restauración da síntomas de haber tocado techo en Menorca