Les imatges ens quedaran gravades per molts d'anys. Les imatges que ens mostren com Gaddafi és capturat viu i ferit, presoner de guerra (si acceptem els termes dels denominats rebels), i com al cap d'un moment és assassinat abans que pugui arribar a l'ambulància. Possiblement, el que va filmar els darrers instants de Gaddafi ho feia pensant que seria una estampa feliç per als milers de libis que l'havien patit; però, per a nosaltres, per als països occidentals que, a través de la OTAN, sense fer cas a les resolucions de les Nacions Unides, hem participat en aquesta guerra amb els bombardeigs sobre objectius militars i, col·lateralment, les poblacions, l'escena de la mort del dictador ens fa sentir vergonya. A més, com que segurament eren imatges que feien pujar l'audiència, les cadenes les repetien a cada moment en els informatius. No ens ha d'estranyar que els rebels (ja veurem què són) matessin Gaddafi sense esperar l'actuació del Tribunal Internacional de L'Haia; ja els ho havia aconsellat un dia abans Hillary Clinton, que, en visita a Trípoli, havia dit que volien veure capturat a Gaddafi viu o mort. La galeria d'imatges de Gaddafi és curiosa, el podem veure somrient i confiat amb els grans líders del món occidental, amb Berlusconni, amb Lula, amb Obama, amb Sarkozy, amb Angela Merkel, amb Aznar, amb Zapatero, amb Tony Blair... molts grans pares van acceptar els seus regals, són els mateixos que ara no saben com explicar un assassinat televisat, un reality show. Què hauria pogut contar el dictador libi davant un tribunal? Les Nacions Unides diuen que obriran una investigació per saber què ha passat. Potser tenguin més sort que amb la mort de José Cousso a Bagdag. La guerra de Líbia no s'havia de produir, l'accés a la democràcia s'hauria d'haver produït a través de la pressió i acció diplomàtica, com va reclamar la Unió Africana i molts altres països del món. Fa uns mesos, saludàvem les revoltes democràtiques a la riba africana del Mediterrani. Avui, mig any després, comencen a ser evidents els signes que ni a Egipte ni a Tunísia se segueix el millor camí i la població torna sortir al carrer. Què passarà a Líbia? De tots els països del Magreb, és el més complicat i inestable, amb fronteres al sud amb zones molt calentes del planeta.