Míriam Pons Olives (Ferreries), té 24 anys, és Integradora Social, i actualment està compaginant els estudis de 3r. d'Educació Social amb activitats extraescolars amb adolescents en risc d'exclusió social a Barcelona.
Tots ens sentim feliços quan aconseguim fer realitat els nostres somnis, i després d'anys de tenir en ment fer alguna cosa de cooperació, el passat juliol, juntament amb dos companys més, en Joan Febrer i n'Agnès Pedragosa, vam emprendre un viatge cap a Nicaragua, concretament a Bluefields.
Començava aquí una gran experiència, on vaig aprendre molt, vaig créixer com a persona i sobretot vam poder aportar un granet d'arena a aquells fillets més desafavorits. Avui puc afirmar que no hi ha millor recompensa que un somriure, una abraçada o bé una besada d'aquells infants més petits.
Abans de partir teníem la sensació de poder fer moltes coses, partíem amb molta il·lusió i moltes ganes de treballar amb i per a aquells fillets. Havíem programat diferents activitats, però la realitat que allà ens vam trobar, res no tenia a veure amb la que en un primer moment imaginàvem. Però tot i així, les activitats que varem dur a terme al barri de Sant Mateo van ser un èxit i cada dia teníem més fillets participant amb nosaltres.
No podia creure abans de partir que la gent que allà coneixeria farien tot el possible perquè els nostres dies a Bluefields fossin el màxim d'agradables. Molts d'ells no tenen les necessitats bàsiques cobertes, però el poc que tenen no dubtaven a compartir-ho, fent que aquell mes ens sentíssim part d'ells, com uns més de la gran família.
Amb les activitats que realitzàvem, vam arribar a la conclusió que no era suficient, ja que nosaltres marxaríem i això acabaria. Vam intentar trobar joves del mateix barri, que volguessin involucrar-se i continuar les activitats, però no va ser possible.
Una tarda asseguts al pati de Catedral, el Padre Isidoro ens va exposar la seva idea de començar un nou projecte, ja que havia observat i estudiat la realitat de Bluefields i s'havia trobat que hi havia un elevat nombre de fillets sense escolaritzar i treballant per poder ajudar en el dia a dia les seves famílies. L'objectiu principal d'aquest projecte és donar l'oportunitat a aquests fillets del carrer perquè tenguin l'opció, com tot infant, de gaudir d'una educació i del dret a ser infants.
La seva idea ens va agradar tant que vam decidir començar els primers passos d'aquest nou projecte durant el mes que vam estar a Bluefields. Primerament vam haver de posar-nos en contacte amb els "chavalitos", i saber si el que se'ls oferia realment cobria les seves necessitats. No va ser fàcil, i en ocasions ells es mostraven desconfiats. Però a poc a poc i dia a dia els vam anar engrescant. Avui per avui, el projecte "Ningun niño sin escuela" està en marxa donant diàriament dinar, educació escolar i temps de joc a 12 infants.
Seguim en contacte amb el Padre Isidoro, responsable del projecte, per poder aportar allò que sigui necessari dins les nostres possibilitats, tenint en compte la distància. Esperant el pròxim estiu poder tornar-hi i seguir col·laborant de manera directa per al benestar d'aquests fillets.