Essència i mercat

Vaig al supermercat. La taula parada amb els productes del dia està dividida per la meitat. A l'esquerra hi ha una estesa de safates de bunyols, a la dreta trobarem una ordenació de carabasses ja decorades. Les dues cultures conviuen harmònicament en el territori més simbòlic del sistema: el supermercat. Com que un dels valors essencials de la cultura que ens ensenyen és el de la lliure elecció, et donen a elegir. Sí, això és: Madrid o Barça, Beatles o Rollings, Pública o Privada, PSOE o PP, amb IVA o sense IVA, Església o Civil, Papa Noel o Els tres reis, Progressista o Conservador, Bunyol o Carabassa. Com que podem elegir ens pensem que tenim algun poder, encara. No pensem en els processos previs que ens indiquen la decisió. Podem elegir entre PP i PSOE, però penseu que no hi ha cap altra alternativa que el camí que marca el Banc Central Europeu. Ja fa molts d'anys que patim (o no) una colonització cultural i ideològica que ens marca. No és una qüestió d'ara. Aquesta sensació ja la teníem els anys setanta del segle passat. La revolució de les telecomunicacions ha accelerat el procés quan ha eliminat les distàncies culturals. Per a mi, la riquesa de la cultura és el matis, la diferència, la pregunta, els dubtes, la transgressió, la frontera... però m'agrada tenir aquest opció sense perdre de vista qui som, des de la pròpia identitat, des de l'acceptació crítica del meu país, la meva cultura, la meva llengua. No ho dubtem, sota l'aparença de la lliure elecció, la colonització cultural continuarà i no sentirem cap patriota de l'Espanya autèntica que badi boca. La primera part de la feina ja està feta. Tanmateix, en els anys de l'aculturació tots els empelts són possibles. L'empelt de la festa forastera ja ha pres. Els majors podran seguir amb el costum dels seus pares i l'antiga diada de difunts, el temps dels bunyols i de les castanyes, el de la visita als cementiris acabats d'emblancar, perfums de flor fresca, espelmes de càpsula vermella per recordar els nostres morts, lectura de plaques de marbre. En una societat com la nostra, que té tanta por a la mort, ens convenen aquests dies que ens recorden l'essència.