Els dos escrits que elogiaré a continuació no tracten de cap de la vintena de consonants que té el nostre alfabet. Poden estar, doncs, tranquils, senyors lectors, i continuar llegint, si els ve de gust.
El dia 17 d'aquest mes 'La Vanguardia' va publicar un article de Xavier Sala i Martín ('Crisi (29): un govern de dos anys'), i el 'Menorca' un altre d'Alfons Méndez Vidal ('Existeix la dictadura dels mercats? La crisi del deute (I)').
Què tenen en comú aquests dos senyors? És ben fàcil de contestar: ser economistes i saber expressar-se claríssimament (No tots els experts en economia tenen aquest do).
Alguns lectors deuen pensar que els escrits de temàtica econòmica són massa mals d'entendre, i eviten de llegir-los. Jo crec que fan mal fet i que valdria la pena que s'esforcessin, a través de la lectura, per comprendre millor la inquietant situació econòmica que estem travessant des de fa tres o quatre anys, situació que fins i tot repercuteix -amb més o menys intensitat- en el seu estat d'ànim, les seves bones o no tan bones relacions familiars i la seva salut mental i física. Els dos escrits que ara comentaré demostren que és possible redactar articles d'economia perfectament accessibles a un públic mínimament culte. Per a llegir-los i assimilar-los no importa ser cap gran entès en la matèria.
L'article de Xavier Sala ens presenta el difícil problema que hauran d'afrontar els vencedors de les eleccions de diumenge. Bona part de la població espanyola, ansiosa d'eliminar d'una vegada els seus maldecaps econòmics, exigirà als guanyadors del 20-N una solució a uns problemes que tot fa pensar que subsistiran encara durant anys. Sala ens recorda que el PP, el probable triomfador, "no haurà guanyat les eleccions pel mèrit de les seves propostes (entre altres coses perquè no les ha explicat) sinó per incompareixença del contrari". "Més que una gran victòria del PP - segueix dient Sala- el que es preveu és una gran derrota del PSOE".
I ara pas al segon article. Permetin-me, amables lectors, d'expressar aquí l'alegria que m'agafa cada vegada que trob un menorquí -jo també en sóc- que excel·leix en el camp de l'art i la cultura, o en el de qualsevol altre àmbit, professional o no. Vaig assabentar-me de l'existència d'Alfons Méndez, una d'aquestes persones, a través de la premsa, en què col·labora molt freqüentment. El darrer article que li he llegit (diari 'Menorca', 17.11.2011) és un model de claredat. De manera molt didàctica, aquest escrit ens ajuda a comprendre els mecanismes de la situació econòmica que patim, fent-nos més entenedors conceptes com els de 'mercats', 'deute públic' i d'altres de semblants, i ens fa veure, també de manera diàfana, l'enorme protagonisme que en la crisi tenen bancs, inversors, endeutament estatal, etc.
Pel que sembla, Alfons Méndez seguirà escrivint en el 'Menorca' sobre el mateix tema. No es perdin, senyors lectors, els seus futurs articles.