L'arribada del govern del PP a l' Ajuntament de Maó ens va "donar la benvinguda" amb el canvi de la circulació al centre trepitjant físicament i anul·lant psicològicament el model de ciutat que s'estava començant a implantar molt a poc a poc durant els darrers anys. Els canvis físics es notaven ja en algunes parts de la ciutat i els canvis de comportament dels ciutadans es demostraven per l' increment de l'ús del transport públic i la major presència de bicis, així com per la comoditat dels vianants en les noves zones d'espai compartit i velocitat limitada. Aquest procés és totalment necessari per aconseguir un entorn urbà més humà on les persones, especialment les més febles (infants, gent gran, discapacitats,..) siguin més importants que els vehicles i procurar un espai ambientalment més saludable, amb la disminució de les emissions de carboni i altres contaminants. Així ho han entès molts equips de govern de tot color polític arreu de l' Estat, excepte, de moment, el nous equips de govern de Maó i de Sant Lluís que també va tornar enrere les millores introduïdes per l'equip anterior.
Aquests canvis lògicament, van ser aplaudits per uns i criticats per altres. La mobilitat és un tema que mou moltes i diverses passions. Però superada la ressaca electoral del 22-M notem com una diversitat de ciutadans i d'organitzacions civils, a la premsa i a les xarxes socials, insisteixen en la necessitat d'evolucionar cap a una mobilitat més sostenible. Els responsables de la gestió municipal però, no van atendre aquestes reivindicacions deixant ben clar que ells volien fer tot el contrari del que havia fet el govern anterior, respecte a la circulació de cotxes dins la ciutat. Però ho van fer de manera que es creà confusió: obrint la Plaça Conquesta i invertint la circulació en Portal de Mar i al mateix temps tancant Ses Moreres, que el PSOE feia molt de temps que s'ho rumiava però mai s'havia atrevit a fer-ho. Aquesta actitud del nou govern apart de demagògica és venjativa i fins i tot infantil :"de què es tracta? Be, jo faré el contrari". El cost econòmic d'aquestes decisions, curiosament, no els importava.
Amb aquesta política de mobilitat municipal, d'afavorir els vehicles privats per damunt dels vianants, les bicis i el transport públic a Maó i a Sant Lluís, el PP no en va tenir prou. I ben prest ho varem descobrir quan en arribar la fi de la temporada turística, el CIMe va decidir, basant-se en arguments econòmics, fer la retallada del transport públic, en línies, freqüències i horaris del fosquet a la zona de llevant i augmentant els preus. En resum, un atac en tota regla al model de mobilitat sostenible, que afecta als ciutadans residents de Menorca, usuaris d'aquest servei, que sembla que fóssim ciutadans de segona, amb menys drets que els visitants. I segueixen els canvis de circulació a la Plaça del Príncep, imposant el "doble sense sentit" com acertadament assenyala el periodista Pep Mir, en tant que el regidor Botella ens vol fer creure que la major part dels veïns de la zona ho han demanat.
Parlem doncs del tema econòmic, i no hi passem per sobre com fan la major part dels governants (de tots els colors) repetint consignes. Ara toca austeritat. Però els retalls de despeses també són l'aplicació d'un esquema de prioritats i els ciutadans ho hem de vigilar de cara a la crisi i al futur de Menorca i del planeta. Per açò intentarem resumir algunes idees que el prestigiós economista Tim Jackson, professor de la Universitat de Surrey i membre de la Comissió per al Desenvolupament Sostenible del Regne Unit (RU) apunta en el seu informe "Prosperitat sense creixement ?" (1), que es poden relacionar amb el tema que ens ocupa: mobilitat sostenible i economia.
Després de la crisi de 2008 diverses institucions polítiques mundials com l' UNEP (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), governs i partits polítics de diferent color i el propi FMI, van assenyalar la necessitat de cercar mecanismes per donar una nova empenta al creixement econòmic.
Entre les 3 opcions analitzades, la primera, estimular el crèdit, podia augmentar el consum però precisament aquesta havia estat una de les causes del col·lapse financer. La segona opció, reduir els tipus d'interès, també reduiria els incentius per a l'estalvi i afavoriria el consum, però no hi havia prou marge d'actuació.
La tercera opció va consistir en el Green New Deal: Invertir doblers públics en noves tecnologies que hauríem de menester per enfrontar els reptes ambientals i els problemes amb els recursos. Segons Pavan Sukhdev, economista del Deutsche Bank, que aleshores liderava el grup d'investigació de l' UNEP, aquestes inversions retornarien prest a l'economia, generant moltes oportunitats per a la població, tant per al més pobres com per aquells que es trobessin en una bona situació econòmica.
Al començament de 2009 va emergir un fort consens internacional en suport d'una idea molt senzilla. La recuperació econòmica demanda inversió. Dirigint però aquesta inversió amb cura cap a la seguretat energètica, les infraestructures basades en baix consum de carbó i la protecció ecològica, que ofereixen múltiples beneficis, tals com :
Alliberar recursos per a les economies domèstiques i les inversions productives
Reduir la nostra dependència de les importacions energètiques
Produir un augment important de llocs de feina en el sector industrial ambiental
Progressar cap a la reducció d'emissions de carboni necessària per estabilitzar l'atmosfera
Protegir els actius ecològics i millorar el medi ambient
No és tot açò el que hem de menester també a Menorca ?
––––––
(1) JACKSON, T. "Prosperity without growth? The transition to a sustainable economy" . Sustainable Development Commission, UK, 2009