El primer diumenge de viure a Exeter vam agafar un correu per anar a la platja. Encara no teníem cotxe i volíem gaudir de la Rivera Anglesa. A les afores de la ciutat em va cridar molt l'atenció una pancarta que feia referència a la immigració polonesa. Deia "Say NO to EU mass immigration" (Digues no a la immigració massiva de la Unió Europea). Per un instant em vaig sentir immigrant il·legal. Tot i no parlar polonès jo també sóc un immigrant de la Unió Europea, la conseqüència d'un projecte polític certament poc apreciat en aquelles contrades. Feia poc que hi havia hagut eleccions al parlament europeu en les quals un partit anti-europeista – el UKIP - havia tret un resultat sorprenent.
El Regne Unit és el país més euro-escèptic d'Europa. Van entrar-hi de mala gana – en bona part per resistències franceses – i mai han acabat de trobar-hi el seu lloc. S'han resistit sempre a qualsevol normativa Europea i els buròcrates de Brussel·les són tractats regularment d'idiotes que només saben que posar barreres al lliure mercat. Europa és l'ase dels cops d'Anglaterra de la mateixa manera que els catalans i bascos són l'ase dels cops dels espanyols. L'únic que els manté a dintre de la Unió Europea és el fred que hi fa a fora. L'escepticisme britànic contrasta amb l'europeisme de l'estat espanyol. Mentre a Anglaterra es debat la conveniència de participar en el projecte europeu, a l'estat espanyol hi ha colzades per col·locar-se a primera línia
Tanmateix hi comença a haver signes clars de fatiga també a l'estat espanyol. Líders polítics tan allunyats com Mariano Rajoy i Cayo Lara han fet crides en les darreres setmanes a resistir-se a les demandes Europees. Mentre l'Europa protestant ens regalava fons estructurals tothom era europeista, ara que l'Europa protestant ens reclama sacrificis, els dubtes sobre el projecte Europeu no fan més que créixer. L'estira i arronsa entre Madrid, Burssel·les, Berlin i París promet ser tan intens com invisible al gran públic. I és que hi ha molta preocupació a Madrid que es resisteix a perdre sobirania davant Brusel·les. El creixent euro-escepticisme de l'estat espanyol no hauria de ser cap sorpresa. L'Espanya messetària ha estat tradicionalment més imperial que europeista. L'Eurodiputat Ramon Tremosa ho va poder comprovar fa poc quan Eurodiputats espanyols el van xiular per parlar en anglès el parlament. Però que no havíem quedat que l'Anglès era el futur?
L'invent europeu passa per hores baixes, molt baixes. Europa i el seu model social ha entrat en declivi en bona part per l'emergència econòmica d'Àsia i les dis-funcionalitats fiscals i monetàries de la Unió. El trencament de L'Euro és una possibilitat cada vegada més real. Grècia ja en té un peu fora. La seva sortida provocaria una reacció en cadena que ens portaria directes a un Corralito com el que es va aplicar a Argentina el 2001. L'amic Àlex fa estona que ens ho recorda des de Bones Aires. Ni sóc futuròleg ni economista i per tant no sé que passarà. En qualsevol cas és clar que hi ha un desencís molt gran a l'Europa protestant i que es nega a pagar la festa del sud d'Europa - la disbauxa dels AVEs espanyols, la incompetència grega i els bunga bunga italians. Mentrestant al sud es demana perquè senyor m'heu abandonat just ara quan més us necessitàvem. Tal com deia la ja famosa editorial del Finantial Times "La fiesta is over" i la ressaca certament grossa.
La Unió Europa es va fundar sota els principis de solidaritat, lliure mercat, benestar social i democràcia. L'experiment és una resposta política i econòmica al conflicte que devastà Europa entre el 1936 i 1945 i la guerra freda que la dividí. Europa s'ha fet gran però el consens que la feu possible s'ha trencat i els principis fundacionals s'han diluït. Ningú ja es recorda de les guerres que van justificar el seu naixement. Aquesta crisi posa punt i final a una Europa social i solidària almanco tal com la coneixíem fins ara. Ens espera una llarga dècada d'austeritat i tensions socials. L'Europa dels mercaders i banquers s'ha fet amb el control. Davant això la temptació de trencar amb Europa i tornar a l'antic ordre dels estats nació serà cada dia més gran. L'Europa que ve a mi tampoc no m'agrada. Malgrat tot jo vull continuar sent Europeu, realment algú es creu a és possible un futur digne per Menorca a fora d'Europa?