Les fires (de Nadal) s'han posat de moda, a Menorca; gairebé tots els pobles celebren la seva. La fira és un dels anuncis de la proximitat de les festes, de fet, formen part de les mateixes festes. No tenc coneixement que es fessin d'antic, sinó que seria una activitat incorporada al calendari festiu en els darrers temps. Si pensem en les fires de Nadal, per força hem de pensar en la de Santa Llúcia, a Barcelona, o en la de la plaça Major, a Madrid. Aquestes sí que són fires específicament nadalenques, amb un seguit i repetició de productes que assimilem a la idea de les festes que fem; en la seva bigarrada disposició crea aquest encant especial d'una estampa de l'ahir transportada al nostre avui. Les fires menorquines en tenen poc, de Nadal. L'explicació és lògica: no hi ha tants de comerços que produesquin o comercialitzin productes relacionats amb el betlem o l'arbre, ni tampoc hi ha tants de compradors per fer-ho rendible. Per això, les fires menorquines són d'abast general, amb la incorporació d'algunes ofertes genuïnament nadalenques.
Les fires de Nadal també fan present una de les característiques de totes les festes: el consum. Amb motiu d'una festa, sigui quina sigui, la gent fa una despesa extraordinària. Aquest fet era més palès antigament, quan el temps laboral i ordinari es diferenciava clarament del temps festiu i extraordinari, i una de les formes de diferenciació era precisament la despesa, el consum reservat només per aquells dies als que volem donar una rellevància i significació. En primer, aquests dies eren tres o quatre, i la despesa extraordinària, en les cases humils, que eren la majoria, es reservava a la decoració de la casa i els àpats de convit. Des del moment que allarguem la durada del cicle festiu i hi incorporem nous motius de celebració, també es distreu la despesa extraordinària. La fira, com a mercat que és, representa a la perfecció la societat consumista que hem creat. Quan, per mor d'una crisi econòmica com la que vivim ara, les capacitats per consumir disminueixen, la vivència esdevé una altra, la presència del mercat és una altra, més escenogràfica que real. En realitat, les fires esdevenen llocs de trobada i de passeig. Un motiu per sortir de casa.