Torna estar de moda parlar de l'aigua i de la dessaladora de Ciutadella. Sembla que fa mesos que la instal·lació està a punt per produir 10.000 m3 diaris d'aigua dessalada. Els problemes econòmics i especialment polítics no permeten aprofitar-ho. Mentrestant, els aqüífers no milloren.
Els dos darrers estudis fets sobre la qualitat de l'aigua a Menorca (vegeu web de l'OBSAM) indiquen que un 35 % dels pous presenten problemes de salinització. I que entre el 35 i 55 % dels pous tenen contaminació excessiva de nitrats. Tot i que sembla que tendim a una estabilització, això no deixa de ser preocupant en una època on les pluges han estat més abundants de l'habitual.
De fet, dels darrers deu anys, n'hi hagut nou que han tingut un règim de precipitacions superior a la mitjana. De manera que, si ha entrat més aigua que mai a l'aqüífer, alguna millora s'hauria d'estar notant. Amb tot, el més preocupant és saber que, prest o tard, tornarà un període de sequera i no ens hauria d'agafar altra vegada desprevinguts.
La dessaladora ha costat devers 42 milions d'euros. El concessionari ha assumit l'obra i ara el Govern està obligat a comprar cada mes tota l'aigua que es produeixi. Fa més de mig any que la dessaladora està enllestida, però no aporta aigua perquè les connexions amb els dipòsits municipals corresponents no estan fetes. El principal fre, però, és la por de l'Ajuntament a una pujada dràstica del preu de l'aigua.
Encaixar l'existència d'una gran dessaladora com la que tenim a Ciutadella, amb la gestió d'un aqüífer que és comú a tots els municipis de l'illa i que presenta problemes importants, és un dels principals reptes en qüestió d'aigua que haurà d'afrontar Menorca en el curt termini.
Quan el GOB va elaborar, en 2007, el seu document sobre anàlisi i propostes sobre l'aigua, una de les mesures que es proposaven era la creació d'un Consorci Insular de l'Aigua. Perquè els recursos hídrics són ara mateix competència del Govern Balear, que sempre té altres prioritats. Però si sumam els vuit ajuntaments i el Consell Insular en una mateixa estratègia en temes d'aigua, tindrem sumades les competències d'ordenació territorial, d'urbanisme, d'agricultura, d'activitats classificades, de llicències per nous pous, de promoció de les cisternes, etc.
Una política comuna hauria de servir també per acordar una gestió de l'aqüífer com un bé comú de tota l'illa, on aplicar economies d'escala. Una política per consensuar unes mateixes tarifes per a tots els municipis, a fi de compartir les intervencions que s'hagin de fer. Una política que posi la vista més enllà d'aquesta legislatura, perquè el problema que hem creat amb l'aigua a Menorca no es resol en dos dies.
La dessaladora no és la millor solució. Però és que la millor solució (emprar l'aigua d'una manera més racional) fa quaranta anys que vam deixar d'aplicar-la. En el seu dia, els que governaven van decidir apostar per la tecnologia de dessalació. Els que ara critiquen en Jaume Matas en aquell moment l'aplaudien, i la votació a l'Ajuntament de Ciutadella es va aprovar per unanimitat. L'actuació responsable, ara que la instal·lació ja està feta, és decidir la millor manera d'usar-la, no seguir discutint si s'hauria d'haver fet.
Cal seure a la taula i veure les opcions a abordar. És urgent deixar descansar els pous. Si encara així sobra aigua de la dessaladora (sempre en sobrarà si no s'envia cap a altres municipis) s'hauria d'usar per infiltrar-la a les zones més necessitades de l'aqüífer. Si es treballàs en una galeria comuna de serveis vora la carretera, es podrien soterrar els cablejats de llum, de telèfon, la fibra òptica i la conducció d'aigua.
I amb les dades informatitzades que es tenen, es podrien fer els rebuts d'aigua tenint en compte les persones que viuen a cada casa. Establint dues tarifes, es podria seguir oferint un preu molt baix per a l'aigua bàsica (per exemple, 100 lts/persona/dia) i un de molt més car per aquells que n'usin de més.
Seria bo que el Nadal de 2012 les coses ja estassin d'una altra manera. Una feina, potser, adequada per l'Oficina de Reserva de Biosfera?