El llibre maleït

Llig la crònica de la darrera reunió del Consell Científic de l'IME. El contingut és realment preocupant. Difícilment es podrà mantenir el nivell d'activitats amb una fallida tan gran del pressupost. Segons sembla, sobre la taula hi ha la petició que els diners "estalviats" amb el lloc de coordinador científic que temporalment serà de dedicació altruista, vagin per beques d'investigació, que ja fa un parell d'anys que no es convoquen. I+D+I, els sona? Malament anem. La informació també explica que l'any que ve no es podran editar llibres, només si es fa alguna coedició o si arriben ajudes externes a l'Institut. Vaja, dues de les accions més importants de l'IME, la de promoure la investigació i la de divulgar els resultats d'aquesta, estan amenaçades. Una depèn d'una decisió política i no deixa de ser una sortida extraordinària; l'altra ja sembla descartada. La meva esperança de veure publicat "Campanes no toquen" el 2012 ha anat en orris. "Campanes no toquen" és un estudi demogràfic i social de la crisi de 1652, quan va morir quasi una tercera part dels habitants de Ciutadella a causa de la pesta. El vaig realitzar l'any 1984, ja fa 27 anys. Enguany en farà vint que es posà a la cua de les publicacions previstes per l'IME. Fa quatre o cinc anys va estar a punt de sortir i fins i tot en Miquel Àngel Casasnovas va escriure el pròleg del que havia de ser una edició immediata. Per una o altra causa, vint anys han passat i Campanes no toquen continua essent un manuscrit. En ocasions faig la broma que serà un llibre pòstum. Però de cada any que passa, la broma ho és menys. La veritat és que dedicaria un temps a revisar bibliografia i actualitzar els continguts, però em pens que no puc fiar de cap calendari. I estic segur que aquest estudi és una anècdota en comparació amb altres obres de gran vàlua i interès que hauran quedat frenades en el seu camí. La investigació (de qualsevol mena) és un procés complet. A Menorca, la gran majoria d'investigadors ho fan per compromís amb el país, ho fan sense cap altra recompensa que veure el resultat de tantes hores de dedicació altruista, i un resultat ho és quan te una transcendència, quan passa a l'àmbit públic. Si es trenca aquest procés es pot invalidar tot el cicle de la investigació de caràcter voluntari. Aquest és el risc que correm.