Mai un avantprojecte de Llei havia rebut un allau d'al·legacions com la que ha rebut l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Funció Pública. El tema s'ho valia perquè molts de ciutadans i entitats que hi han recorregut veuen la importància i la transcendència del greuge que es comet contra la llengua pròpia de les Illes Balears.
Ben mirat, tot i la majoria absoluta del PP a les Illes Balears a les passades eleccions autonòmiques, l'allau d'al·legacions fa pensar que en aquest afer el PP no té el suport de la ciutadania. Dit altrament: la majoria de la gent no veu bé la política lingüística del Govern Bauzà. Hi fa pensar el fet que una part del propi partit del govern s'hi hagi manifestat en contra; que la gran majoria dels sindicats també CCOO, UGT, STEI (no en canvi el sindicat corporativista dels metges –gràcies Dra. Oleo per la seva valentia i sensatesa); igualment la pràctica totalitat del l'àmbit de l'associacionisme i de les entitats civils, especialment les culturals, i, també, tots els altres partits polítics. Guanyar les eleccions, no vol dir tenir el suport de la majoria dels ciutadans. Perquè una cosa és guanyar les eleccions i una altra ben diferent és tenir carta blanca per fer i desfer la normativa estatuària i lingüística que fins ara havia regit la convivència lingüística d'aquest poble. El Govern Balear s'equivoca i molt, perquè es posa en contra de molts ciutadans, fins al punt que li pot fer perillar de guanyar unes properes eleccions. No es pot legislar en contra de la identitat i de la pròpia cultura. Que malgrat que el portaveu del govern repeteixi una vegada i una altra que no van en contra de la llengua catalana, per qualsevol que tengui dos dits de seny i una mica de cervell resulta evident l'atac i l'aferrissament amb què actua l'actual govern per bandejar la nostra llengua. Els arguments que dóna el Govern Bauzà i que repeteixen consellers, diputats i batlles del PP no tenen ni consistència ni atenen la realitat, només atenen la ideologia conservadora de poc respecte a la diversitat i de menyspreu a les altres identitats.
Acció Cultural de Menorca s'ha sumat a la manifestació pública de rebuig contra aquesta política, que vam qualificar fa uns dies de lingüicida, és a dir, de suïcida del català. Dissabte es van reunir a la plaça de la Catedral de Ciutadella unes 500 persones per reclamar al Govern dignitat i respecte a la nostra identitat idiomàtica i cultural. Ho vam fer amb la lectura d'un manifest en el qual constatam la preocupació per les conseqüències negatives d'aquesta política lingüicida, i l'incompliment i la vulneració dels drets lingüístics del nostre poble que comet el govern tot emparant-se, tot excusant-se, en la cisis econòmica per negar qualsevol suport institucional a la llengua catalana. De retrob, el Govern Bauzà aprofita per desarticular la xarxa d'associacions culturals que s'ha significat en defensa de la llengua i la cultura catalana.
Mai un Govern havia gosat de dur a terme tot un seguit d'accions encaminades a desactivar la llengua: eliminació del català com a requisit per a l'administració, eliminació del concepte de llengua pròpia de l'administració, bilingüització oficial de la toponímia, supressió de serveis de normalització, castellanització dels mitjans públics de comunicació, incompliment de la Llei de Normalització, desactivació de la llengua com a llengua vehicular de l'ensenyament, retirada del suport a la premsa en català, etc. Tot açò no fa cap bé, sinó tot el contrari: introdueix un conflicte sociolingüístic allà on no n'hi havia. Fins ara la convivència en la doble oficialitat del català i castellà ha resultat més que òptima. Només els grups més radicalitzats de la dreta, que ara sembla que tenen un pes sobredimensionat dins el PP, han provocat malestar.
La resposta del Govern Bauzà a les més de 3.000 al·legacions ha estat de menyspreu i d'insensibilitat. Tot fa pensar que només el seny de les persones que des de dedins del PP poden fer alguna cosa per aturar el desastre, com han fet alguns ajuntaments de Mallorca governats pel PP, a diferència dels municipis menorquins. Les persones que s'han significat per tenir una postura clara sobre la necessitat i els beneficis que comporta la salvaguarda de la llengua pròpia tenen a la seva mà aquesta responsabilitat. Si no és així, ens quedarà apel·lar a instàncies europees. Així, el director de l'ONG Eurolang i membre d'ELEN, Davyth Hicks, ja ha enviat informació amb caràcter d'urgència als eurodiputats, a la Comissió Europea i al Consell d'Europa sobre el conflicte lingüístic que s'està vivint a les Illes: "Em sembla increïble que el Govern estigui actuant sense tenir en compte les seves pròpies lleis, a més de contravenir molts dels tractats del Consell d'Europa, les clàusules contra la discriminació del Tractat de Lisboa i la Carta dels Drets Fonamentals".
Des d'Acció Cultural de Menorca volem agrair la gentada que va acudir a la nostra crida. Especialment volem agrair les associacions de Menorca que han subscrit el manifest sense por a represàlies i que prest farem públic. Finalment animam a totes les entitats que sentin seves les paraules del manifest (el tobareu al bloc d'Acció Cultural de Menorca) que ens facin arribar el seu suport a través del correu electrònic acmenorca@gmail.com. Com molt bé ha expressat la Sra. Elena Oleo Cortès en una carta al director: "Els vots li han donat el poder, però no la raó".