Comencem una setmana plena de convocatòries a l'entorn del sant eremita. Poc s'ho podria haver pensat ell, que ara nosaltres engolíssim sobrassada i botifarró en honor i record seu. La tradició té aquestes coses. I a l'hivern sol fer fred. El que era una setmana buida, fa tres dècades, ara és una setmana carregada. Allò que era una deixa ciutadellenca fa uns anys, ara és el símbol més patriòtic. Guard record encara d'aquells dies de Sant Antoni dels anys seixanta del segle passat, quan la diada només es vivia a ponent. Tenc curiositat ara per saber quants càrrecs públics aniran a la missa i a la processó; per a molts serà la primera vegada. Cada any són més: regidors, batlles, consellers, diputats, congressistes, senadors, directors, presidents... autoritats cíviques i militars que donen color a la festa. Aquesta presència és un fenomen molt del nostre temps i expressa la solitud. Com que la diada (totes les festes institucionals ho són) és específicament una oportunitat per recordar qui mana, la processó serveix per fer-ne ostentació. Amb els actes santantonians s'exemplificarà clarament la separació entre l'Estat i l'Església. O no? Sermons, discursos, proclames, conferències magistrals, pregons, processons, esglésies, benediccions ... tot serveix per reiterar la idea. La vigoria dels actes populars, aquells que es fan a cada poble, també posa de relleu com ha rebrotat una festa després de molts anys oblidada. Potser la pròxima passa serà incrementar els elements d'espectacle i disbauxa perquè pugui avançar un poc més. Això, quan es tracta de celebracions tan institucionalitzades, és complicat. Tanmateix, allò que fa uns anys, en el començament de la recuperació identitària, eren elements de ruptura i renovació, un discurs nou que trencava amb el passat franquista, avui són elements plenament acceptats per la generalitat de la gent, amb poca força regenerativa. Potser ha arribat el moment de pensar quin futur volem per una celebració que comença a ser feixuga. Potser s'hauria d'inventar a Menorca el 17G que, a en l'estela del 15M, mobilitzi voluntats per posar de manifest la necessitat de defensar llengua, cultura, territori i identitat política en un temps que s'anuncien difícils.
Lo más visto
Una inspección privada descubre otra gran roca a punto de caer desde el acantilado del puerto de Maó
Joan Pons Torres cancela la conferencia ‘En defensa de Mahón’ el día después de su anuncio
«La gente prefiere vivir a trabajar»
«Una inquiokupa nos ha destrozado la jubilación: nos debe más de 15.000 euros»