Síguenos F Y T I T R
Quid pro Quo

Festa i fester

|

He llegit amb interès antropològic les informacions sobre l'intent de reglamentar la celebració de les festes de Sant Joan. Em farà falta llegir l'ordenança que es pretén aprovar per a comprendre l'abast de les mesures que es volen portar a terme. Després ja en parlarem. Però sí que vull avançar avui una afirmació: quan es fa un reglament és per fer-lo complir, per tant, hi ha d'haver recursos i voluntat de fer-ho. Si no és així sol girar-se en contra dels objectius perseguits. Amb tot el què s'ha dit hi ha hagut un detall que m'ha cridat l'atenció: el tema dels festers de Sant Joan que s'encenen les vespres de la festa. Segons sembla, l'ordre vol ser restrictiva: limitacions del lloc on es poden fer, pèrdua d'ajuda pública pel que fa a aportació de llenya per cremar, dipòsit d'una fiança realment elevada, etcètera. He recordat quan vam encendre el primer fester de Sant Joan després de molts d'anys sense haver-n'hi. Devia ser l'any 1981 o 1982. Va ser una iniciativa entre l'Associació de Veïns Glossador Vivó i el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. L'objectiu no era altre que el de recuperar un element tradicional de la festa per a ampliar els dies del pròleg festiu i dotar-los d'un contingut local, veïnal. El primer any es van fer un parell de festers. El segon any se'n devien fer tres o quatre. A poc a poc, la cosa va prendre d'una manera molt humil. Des del primer moment, l'Ajuntament posava l'arena per protegir el terra i un petit viatge de llenya per cremar. Record que algun any fins i tot fèiem que passés el caixer senyor per començar el foc a cada lloc. Aquella experiència hauria pogut morir de finor, algun cop així ho vam pensar. Però el caliu va prendre i aviat es van organitzar festers arreu. Prest no va fer falta cap agent dinamitzador perquè es multipliquessin els llocs de festa. Va ser tanta la força que va agafar que tota Ciutadella va sortir a córrer festers i la nit ja forma part avui del programa bo de Sant Joan. En un principi, els festers van ser lloc de trobada dels quatre veïns. Després, els festers van ser motiu de sortida de tota la comunitat que celebra la festa. Actualment, els festers ja han sobrepassat l'àmbit local i atreuen gent de tota l'illa i visitants que avancen un dia el viatge per a gaudir d'una bulla diferent. Jo no sé quins efectes pot tenir la mesura que ara es pretén sobre el futur de la celebració. Són tan pocs els exemples de celebracions que neixen i es desenvolupen de forma espontània, que em fa por.

Lo más visto