Ja fa uns anys, quan s'estava construint la Ronda Sud de Ciutadella, un paredador dels d'abans em deia que aquests projectes fan un flac favor a la idiosincràsia de Menorca.
Em referesc a les parets seques, un bé etnològic ben característic de la nostra Illa. I és que, com m'explicaven llavors, quan es fan grans obres no es pensa gens amb la restitució de les parets seques que eliminen, perquè les noves que fan no tenen res a veure amb la paret seca menorquina. I açò és el que està passant a la variant de Ferreries.
L'altre dia, mentre passava per aquell tram, hi havia una formigonera aferrada a la nova paret que s'està aixecant, i estava emplenant la paret de formigó. Almenys, açò semblava. I em va sorprendre negativament. Perquè si vostès s'hi fixen, els trams de paret que ja estan fets no s'assemblen gaire a les típiques menorquines, per no dir gens. Però és que no només hi perden semblança, també hi perden el seu nom. Perquè una paret seca no té cap tipus de ciment ni argamassa.
És a dir, que a la variant no ens estan fent paret seca, fan una altra cosa. I ja sé que és per qüestions econòmiques, perquè aquest mur que fan a base de pedres i formigó és més econòmic.
Però em deman, ¿perquè no estalvien encara un poc més i claven quatre estaques amb quatre fils de ferro? Sortiria més barat. Pura ironia...