Són de domini públic les dades aportades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que assenyalen que el 35% dels estudiants de 15 anys a Espanya ha repetit al menys un curs (malgrat es pot passar de curs amb dues i excepcionalment amb tres assignatures avaluades negativament), en front de la mitjana de l'OCDE d'un 13%. Suposa una crida d'atenció al sistema educatiu espanyol. La factura anual per repetidor representa 14 de cada 100 euros que es dediquen a l'ensenyament primari i secundari. La conclusió: la repetició també és una qüestió econòmica. És massa costosa i ineficient, amb pocs beneficis acadèmics.
Alguns s'espanten d'aquestes dades, efectivament preocupants, i justifiquen les mesures aportades pel Govern per tal d'apaivagar dita situació. Obliden però, que per superar l'alt percentatge de repetidors, L'OCDE aposta per una atenció individualitzada de l'alumnat, el més prest possible, de cara a aconseguir un sistema educatiu més equitatiu i de qualitat. D'açò no en diuen res els espantats.
Difícilment es podrà millorar l'atenció individualitzada (agreujada en el cas dels alumnes amb necessitats educatives diverses) amb els retalls pressupostaris en educació, malgrat que el president de la nostra comunitat J.R.Bauzá en la seva intervenció en el Congrés de Sevilla afirmà "apostar por la educación" (el mateix va declarar en el seu discurs d'investidura) de forma urgent, perquè és el que permetrà "afrontar los retos del futuro en igualdad de condiciones".
Però la nostra realitat educativa evidencia la demagògia del discurs. La reducció de contractacions de professorat interí de cara el curs vinent farà que els centres educatius hagin d'assumir l'horari del professorat no contractat, i els departaments didàctics augmentaran la càrrega lectiva. I l'augment de les ràtios d'alumnes per aula, òbviament, no permetrà -en el millor dels casos dificultarà sobre manera- l'atenció a la diversitat. Una atenció necessària que ha costat molts esforços aconseguir, que el que intenta és, com afirma la neurocientífica d'Oxford Susan Greenfield, ajudar els estudiants (ella creu que no n'hi ha d'estudiants mediocres) a trobar el seu talent, és a dir, que es sentin útils i aportin el bagatge formatiu rebut com a futurs ciutadans.
Nogensmenys, la Comissària Europea d'Educació Androulle Vassilion va assenyalar en el darrer Consell de Ministres d'Educació celebrat a Brusel.les, la situació igualment preocupant d'Espanya per les altes tasses d'atur juvenil (més d'un 40%) i d'abandó escolar (28'4%) que són les més altes d'Europa. I la publicació dels resultats de l'estudi de Quaderns Gadeso en matèria d'educació a Balears (tassa d'escolarització, volum d'abandó escolar, baix número d'universitaris entre 20 i 24 anys) són decebedors.
I no millora la situació la darrera estimació de l'INE (Institut Nacional d'Estadística): l'any 2011 emigraren d'Espanya 62.611 llicenciats qualificats cap el mercat laboral d'Alemanya, França, Regne Unit i USA. Dita sortida de ciutadans formats durant anys d'estudi, ha encès les alarmes.
Pot ser el nostre sistema educatiu està tocat perquè, com molts d'altres sectors, no s'ha gestionat del tot bé. I a qui pertoca evitar que s'enfonsi, de moment, l'únic que ha fet és retallar i congelar sous, i preveu augmentar la jornada laboral i l'autoritat del professorat ?; i reduir el pressupost destinat a educació massificant les aules que, juntament amb la sanitat (també amb importants retalls, ajustaments ?), constitueixen els puntals de la societat del benestar cada cop més deteriorada.
Mesures que, en definitiva, contribueixen molt poc a millorar la qualitat de l'ensenyament i assegurar la igualtat d'oportunitats. Realment, el govern que s'alterna en el poder pot pensar que l'educació millorarà augmentant l'horari lectiu i incrementant l'autoritat del professorat ?. De veritat algú pensa que són mesures que incentiven la tasca i la il·lusió del professorat, i animen a l'alumnat a fer l'esforç que se'ls demana com a estudiants ?.
Vivim un temps delicat (els rics en diuen recessió i els pobres depressió, canta el músic texà Wayne Hancock) que ens afecta a tots: alumnat, famílies, societat...; i l'educació seguirà essent l'assignatura pendent, reformada una i altra vegada segons l'alternança política en el poder. I l'OCDE seguirà protestant, amb raó. Queda desitjar que el salobre d'aquestes decisions polítiques unilaterals no ens passi una factura excessiva.