El passat dissabte de Carnaval vam fer el popular i familiar dinar de Nadal. M'explicaré: com que per Nadal són tants els compromisos, són tantes les calories que passen a enriquir el nostre cos, són tantes les racions d'àpats dolços, que vam creure oportú dilatar el dinar gran de casa fins el febrer. Potser us pensareu que és una bajanada, però intentaré argumentar que es tracta d'una bona idea i esperaré que l'any 2013 algú ens imiti. El dinar era el que tocava: un plat de brou amb cinc galets que el fan vessar; cuixetes de pollastre as forn amb verdures i acompanyades d'un fregit de patates i cames seques abundants, una tortada i cava. És cert que l'any que ve l'hem de perfeccionar: haurem de decantar una barra de torró per a l'ocasió, posarem betlem per unes hores i deixarem un cd de nadales a mà. Clar, si qualcú ens hagués vist pel forat de la tancadura hauria pogut pensar que celebràvem el carnaval amb un dinar nadalenc i hauria pogut arribar a tres conclusions: a) que la família havia perdut el seny, o b) que era una idea divertida, i c) que érem poc respectuosos amb la festa que celebràvem tan a fora hores. En realitat, si va coincidir amb el dissabte de carnaval, va ser pura coincidència i pel fet de poder gaudir de la presència de tres de les quatre nebodes alaiorenques que estudien fora. A més, com que aquest febrer ha fet molt més fred que el passat desembre, fins i tot l'atmosfera semblava més nadalenca. Per altra part, amb l'organisme ja recuperat de la dieta del Bon Jesús, quasi que fa com a més gana. És clar, els homes (i les dones) estam ensenyats a fer les coses quan toca, tenen sentit dintre de l'univers de convencionalismes que ens hem imposat, si les fem quan no toca tenen un altre sentit. No faria falta recordar que és diferent fer-les fora de dia a l'àmbit públic que a l'àmbit privat, perquè les convencions tenen raó de ser sobretot en l'àmbit públic. ¿O no semblava una cosa molt rara també veure dirigents del PSOE en la manifestació de diumenge? Per cert, què podríem fer per celebrar el Primer de Març?
Tanmateix, no voldria que ens passés com en aquella pel·lícula del Pato Donald, que els seus nebots els agradava tant el Nadal que cada cop que es despertaven tornava a ser Nadal, fins que es feia insuportable.