Síguenos F Y T I T R
Quid pro Quo

Propòsits i casualitats

|

Ja saben que estic amb la feina de l'exili menorquí de la guerra civil. Mai no m'hauria pensat, quan ho vaig començar fa tres anys, que seria tan apassionant, que seria tan gratificant. És una de les emocions que dóna color al dia a dia. Supòs que encara en tenc per tres o quatre anys més. En ocasions pens que és una pena que l'haguem iniciada tan tard, aquesta feina. La majoria de protagonistes ja han desaparegut i, amb ells, molta memòria que ens agradaria tenir. Però, per altre costat, avui, amb els moderns mitjans de comunicació i transmissió d'informacions, hem aconseguit fer molt més curta la distància del coneixement. Un fet compensa l'altre. Ja tenim enllestit el nombre 3 dels Llibres d'Exilis, que apareixerà en poc més d'un mes, amb les biografies de Miquel Amantegui (es Castell), Leopoldo Cardona (Maó) i Octavio Alberola (Alaior). A part, la relació de biografies breus va creixent, en una llista que em fa veure la importància de l'episodi històric i de les seqüeles i conseqüències que va tenir. Com que el cap mai no s'atura, em passa que mentre vaig fent amb els exiliats, em faig altres propòsits. Ja pens que en acabar aquest, un altre bon tema seria el dels menorquins que van parar a les presons d'en Franco. Hauríem completat el cercle: Antoni Pons Melià va fer Víctimes del Silenci, amb la relació dels morts republicans, ara el Llibre d'Exilis voldrà fer la relació d'aquells que van haver de plegar; i En les presons de Franco tindríem una altra cara de la repressió. Bé, ja veurem fins on arribaran aquestes idees. El que són les coses, fa uns dies em van venir dos altres temes d'estudi a la ment. Un era el de fer un recull de biografies dels menorquins que van participar a la División Azul, que van marxar a Rússia a fer la guerra contra els comunistes, en plena eufòria de l'àguila victoriosa. L'altre era més senzill: recollir les biografies dels fillets austríacs que van venir a Menorca a finals dels anys quaranta i que van ser acollits per famílies menorquines. Fa pocs dies, una senyora de Maó em comptava la història d'una filleta amb la que encara tenen contacte; segurament deuen ser un caramull d'històries commocionants. I mirin per on, fa un parell de dies llegia un excel·lent reportatge de Llorenç Allès, sobre un d'aquells fillets austríacs que van quedar a viure a Menorca, i ahir llegia la notícia que l'amic Jordi González donaria una conferència sobre el tema dels menorquins en la División Azul. Són casualitats? Hi ha molts camps de treball en la història moderna i contemporània de Menorca per explorar. Si la feina en aquestes èpoques tingués tant de suport com la d'altres, més antigues, es podria avançar més.

Lo más visto