El dia 8 de març és una excel·lent data per fer balanç de la situació de la igualtat de gènere. No queda més remei que aquesta commemoració del dia internacional de la dona sigui més una reivindicació de la igualtat real encara no conquerida i no tant una celebració de goig de les fites conquerides. La lluita per a la igualtat real i no només formal de les dues meitats de la humanitat és una lluita per l'extensió de la democràcia de debò. Tots i totes hauríem de tenir en compte que, tal com diu el Missatge d'ONU-Dones en el Dia Internacional de la Dona d'enguany, "Les lleis i pràctiques discriminatòries no perjudiquen solsament a les dones, sinó a comunitats i nacions senceres".
Amb aquesta idea i convicció, des de la Fundació Gadeso hem volgut copsar la situació d'alguns àmbits que sens dubte són rellevants a l'hora d'avaluar si hi ha avanços o retrocessos en la igualtat entre gèneres a les Illes Balears des de l'inici de la crisi, a l'any 2008, fins a finals de l'any passat. Certament el tema de la manca d'igualtat real entre dones i homes és pot tractar des de multitud d'àmbits: des del repartiment del poder polític o econòmic, passant per l'àmbit professional, laboral i domèstic, fins a l'execrable violència de gènere, però la publicació Temes Socioeconòmics Gadeso (www.gadeso.org) no té vocació d'exhaustivitat i ens hem centrat en els àmbits de l'equitat laboral, de la corresponsabilitat i de la utilització de les TIC.
Suscintament, els resultats de l'anàlisi de les dades oficials són els següents: en matèria d'equitat, les dones tenen una major taxa de pobresa i un major risc d'exclusió social, concretament un punt i mig i un punt, respectivament, per damunt de les taxes masculines. A l'àmbit laboral, el que resulta més rellevant és que a l'any 2011 –en termes de mitjana- de cada 10 persones amb contracte de jornada temporal 7,6 són dones. N'hi hi ha d'altres de prou significatives, com ara, que en aquests quatre anys l'atur juvenil femení creix un 58,41% mentre el masculí ho fa un 52,31% o que les diferències entre població activa masculina i femenina es redueixen, passant d'una diferència de trenta i un punts l'any 2008 a vint punts l'any 2011. I tanmateix, cap data és tan significativa de la discriminació existent com la sagnant feminització de la parcialitat en les relacions laborals illenques. Aquesta hegemònica presència de les dones en el conjunt del treball a temps parcial és, en la majoria del casos, no desitjada, és a dir, les dones treballen a temps parcial perquè no troben una altra ocupació; alhora, aquesta parcialitat té "efectes col·laterals", com ara menors prestacions socials d'atur, d'invalidesa o de jubilació. No hi ha dubte que es tracta d'una situació claríssima de discriminació.
A l'àmbit de la corresponsabilitat, les dades de l'INE indiquen que les dones es dediquen més que no els homes (un 14,8%) a tasques de la llar i de la família i els homes ho fan més que les dones al treball remunerat (un 11%). Complementàriament, les informacions del Ministerio de Empleo ens permeten constatar que més del 98% dels permisos per naixement de fills els han tingut les dones mentre que els homes pràcticament no en fan ús (si bé legalment en poden gaudir). Per tant, el camí cap a una corresponsabilitat real està encara en els seus inicis.
En la meva opinió, una qüestió cabdal per avaluar el grau d'igualtat entre dones i homes és la de la utilització de les TIC. Ara per ara, aquest ús és equivalent a parlar d'alfabetització i per això hauria d'ocupar i preocupar a totes les institucions –públiques i privades- que existeixi a casa nostra una bretxa digital de gènere localitzada especialment en una menor utilització de l'ordinador i d'Internet per part de els dones (8,4% i 7,7% respectivament).
Aquest setè numero de Temes Socioeconòmics Gadeso, que hem titulat "Dones: avanç o retrocés cap a la igualtat?" acaba amb un seguit de conclusions i propostes. Permeteu-me que acabi aquestes línies amb una qüestió que prova que estem en temps de retrocessos: Al Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral (la "Reforma Laboral" de la que tant es parla), hi trobem una gens menyspreable modificació de la legislació en matèria de conciliació de la vida laboral i familiar. El contingut de la Disposició final primera i la derogatòria única del esmentat RDL –si no es modifiquen en el tràmit parlamentari- significa majors dificultats per fer efectiva aquesta conciliació i deixar d'incentivar a les dones treballadores que es reincorporen al mercat laboral després d'haver tingut suspès el contracte de treball per maternitat o per excedència per la cura d'un fill. Òbviament, les grans perjudicades d'aquestes restriccions seran les dones, que són les que majoritàriament desenvolupen les tasques de cura dels nounats.
Qui digué que el camí del progrés vers la igualtat seria fàcil? El 8 de març com a dia de lluita democràtica per la igualtat real té encara molt de sentit.