Que la crisi seria dura ho sabíem tots. El que no esperàvem, almenys alguns, és que perdríem tot el que s'havia aconseguit fins ara. Resulta que al Consejo de Política Fiscal y Financiera, el ministre Montoro va anunciar, en plena connivència amb les tretze comunitats autònomes que comparteixen color polític (i tres més que ho semblen sense ser-ho), que l'objectiu de dèficit per a 2012 quedarà fixat en l'1,5 per cent del PIB per a les autonomies, mentre el Govern d'Espanya tindrà un marge superior, el 4 per cent. Vol dir que les comunitats autònomes, que gestionen el 60 per cent dels recursos, hauran de retallar més que l'administració central, que gestiona el 40 per cent. És a dir, que on es faran els retalls més importants serà a les àrees de gestió autonòmica. I quines són? Ho endevinen? Sí, educació i sanitat, precisament els serveis més bàsics per a la ciutadania. Però clar, açò no els importa als polítics de les altes esferes, estan sota cobert mentre hi hagi educació i sanitat privada, perquè s'ho poden pagar. És la conclusió que extrec des de la ràbia en veure com els qui acaben pagant són sempre els mateixos, mentre altres segueixen fent de la crisi el seu particular mes d'agost.