Aquest lloc és més conegut per Santa Catalina, encara que Sargossam Nou era el seu nom original per ser una segregació de Sargossam Vell. De fet, encara s'aprecien els antics portells de quan constituïa una sola possessió. Per la banda de llevant comparteix mitgera amb Binidalí Nou fins arribar a la mar, pel costat de ponent succeeix el mateix amb Sargossam Vell, cap a tramuntana l'antiga vinya fa partió amb Forma Vell. Per retenir la terra en el seu rost cap a la mar, té força encadenats i pedres travesseres als portells.
Les cases presenten un enfront llis amb porxada de tres arcs a la planta baixa, un pujador a cada costat i un rellotge de sol del 1854. A peu pla s'accedeix a la cuina i dormitoris de la casa del pagès. La porta central s'obre a l'escala del casat del propietari. Una altra escala puja als porxos superiors, sense passar per la casa dels senyors.
A llevant, trobam la cotxeria de sa senyora, per al cotxe de cavalls, tres estables pels cavalls, d'on el criat treia el carruatge i les bísties, així com la bugaderia de la senyora, amb cisterna pròpia.
DOS PAGESOS I DUES SENYORES
Bartomeu Olives Pons i la seva esposa Maria Camps Vinent, que actualment té 94 anys, van entrar a Santa Catalina l'any 1948, amb els seus fills Toni i Catalina, allà hi van néixer Pau, Tomeu i Joan. Quan es retirà en Bartomeu, continuà a la finca el seu fill en Pau fins el 1986, amb l'ajuda del germà petit, en Joan. Entre el pare i els fills van menar Sargossam Nou durant quaranta anys. En Pau ens ha guiat i anomenat totes les tanques.
El lloc era dels Biali, una família de propietaris rurals que també posseïa Mongofra Vell, Santa Rita, Addaia, un verger i una sínia devora el cementeri de Maó, entre d'altres. Llavors Santa Catalina era de les germanes Elvira i Mercedes, la primera fadrina, la segona viuda d'un ciutadà suec i sense descendència. Es deia que son pare de les germanes havia comprat Santa Catalina perquè li agradava pescar i per tenir una barca a Binidalí.
Les senyores vivien habitualment al carrer de la Infanta, de Maó, i feien l'estada d'estiu a les cases del lloc. En arribar l'hora, el pagès posava els guarniments a la bístia, enganxava el carretó i era partit cap a Maó. En arribar al carrer de la Infanta fermaven la mula a les anelles que hi havia a l'enfront, llavors el criat l'ajudava a pujar les gallines dins el carretó i les duien a Santa Catalina, al galliner de ses senyores, que és a llebeig del pati. El criat se'n cuidava de les gallines.
Acabada l'estada, aus i carretó feien la ruta a la inversa cap a la residència senyorial, un casat enorme que tenia hort gran i galliner.
CONRADÍS I MARINA
Com de costum, el lloc era distribuït en tres sementers, de nou o deu quarteres cada un, que llauraven amb una colla. Mentre els fills van ser petits hi van passar uns quants missatges, en Perico de sa Garriga, en Vicent "Bronzo" o en Pons "Fabioler".
Quan entrà en Bartomeu hi havia tres vaques, en sortir en Pau en deixà nou. Munyida la llet que s'havien de beure, la deixaven "en fresc" dins el soterrani; de la resta en feien formatge que venien a Can Bernat, de Sant Climent. També tenien una vintena de benes. Al pati de Santa Catalina, a l'estiu, no era estrany veure-hi una vintena de canyissos de figues assecant-se al sol.
Les dues pletes de tramuntana, d'unes onze barcelles, havien estat plantades de vinya, però els ceps s'abandonaren els anys de la guerra. Durant un temps van tenir llogada l'estancieta de Binidalí coneguda com Làtigo, segurament una antiga propietat del comerciant grec Athanasios Ladikós o dels seus descendents, Jordi Làdico (batle de Maó) o Teodoro Làdico (diputat i ministre de la Primera República). Aquest llogaret disposava de bona vinya. En Toni, fill gran d'en Bartomeu i articulista del "Menorca", recorda que llavors, amb l'ajuda d'en Llorenç "Cambra", van aixafar raïm i parres per fer un bocoi de vi. Nacraven i preservaven els bòtils dins el soterrani, on tenien les portadores i els altres ormetjos.
El conjunt de boer, païssa i aprés de Santa Catalina ve un poc separat de les cases. Hi ha una era gran i un eró comunicats per una rampa. A la caseta d'era hi tenien aigua per beure mentre batien. Entre el boer i les eres, un aljub molt gran també recollia l'aigua de pluja de l'era.
La tanca des Nínxol o de sa Roca Plana té quatre o cinc tombes petites excavades a les roques planeres, grans i llises, llevat d'una de més alta i arrodonida que sembla la inquietant petjada d'un genoll "de gegant". Dins la Tanca des Barrancó hi ha un forn de calç, que no han vist coure. En Pau sembrava de blat dindi el Canaló de sa Sivina, si plovia abans de les festes de Maó es feia molt alt sense regar-lo, la Marina de sa Xivada la sembrava d'aquesta gramínia, mentre que els plans havien constituït el sementer del blat.
Entremig de les tanques de conradís i les marines hi ha un boeret i un pou d'uns 40 m amb torn manual amb el que omplien l'abeurada i la pica pels porcs; devora s'alcen les columnes d'un antic torn per poar amb bístia, que ells no han vist muntat. El salpruig dels temporals de llebeig arribava a les tanques de devora el boeret i cremava els sembrats.
Santa Catalina té dues marines ran de mar: la de s'Enderrossall, veïna de Binidalí Nou i la de sa cova Foradada, que arriba a Sargossam Vell. A la primera s'enlaira sobre la mar la penya de l'Amo i Madona. A s'Enderrossall hi ha la pesquera Alta i la pesquera Fonda. A la primera en Joan de ses Cases Noves perforà la penya i marcà una canal per passar la corda amb què arriava la senalla i les canyes, després baixava el penya-segat a braó, sense els mitjans dels escaladors. En Sebastià, pagès de Sargossam, hi baixà una vegada, però va prometre no tornar-hi.
Sa Cova Foradada apareix ran de terra i s'endinsa tres o quatre metres cap a un mirador alterós damunt la mar. Un cau ideal per caçar coloms altre temps.
Vora la paret de tramuntana de la Marina de s'Enderrossall un munt de pedres delata un antic banc d'abelles amb capacitat per quatre o cinc "bucs" tubulars de canya, impermeabililitzats amb fang i excrements de vaca. En Bartomeu Olives va tenir casetes amitges amb n'Eugenio "es Cuc", que van donar nom a la Tanca de ses Abelles.
VETLADA A TOC DE CORN
Quan es va introduir la màquina de segar, molts llocs ni se la podien permetre ni els portells eren prou amples per passar-hi amb la mula, l'havien de desmuntar i traginar amb el carro. En Llorenç d'Abdebús Vell feia una "gira" amb la màquina per tots els llocs del rodol, partia per Formatell, Formet Vell, Santa Catalina i pujava per Binidalins. Màquina i segador passaven unes quantes setmanes a jornal, cada lloc hi posava la bístia per segar els plans, el demés ho segaven amb la falç. En acabar, cada pagès carregava la màquina al seu carro i la duia al lloc següent, així fins completar el circuit a cas seva, Abdebús Vell.
En Bartomeu Olives havia batut a potes, però en Pau ja ho va fer amb la màquina, amb la que hi treballaven en Federico Socías, en Bep de Binixíquer Vell i en Paco de can Vigo.
El toc de corn, que per temps havia estat senyal de perill a la costa, a alguns llocs servia per cridar els homes a l'hora de dinar. En aquests paratges de Sant Climent encara va tenir una altra funció. Acabades les feines d'estiu, el nombrós grup de familiars dels pagesos, missatges i jornalers passaven vetlada a la fresca del pati o la porxada mentre es comunicaven amb el corn. Començava qualsevol d'aquests: Binidalinet, Binidalí de Can Nicolau, Binidalí Nou, Sant Joan de Binidalí, ses Vilotges, Forma Vell, Forma Nou, Sargossam o Santa Catalina, que feien una roda i tornaven començar. El seu bram successiu es sentia d'enfora en la quietud de la nit.
Amb el so atàvic dels corns enjogassats arribam a la fi aquesta sèrie.
–––
adsintes@telefonica.net