Passats uns dies prudencials després de la desaparició del fundador de Alianza Popular, Manuel Fraga, don Manuel, és de vital importància, especialment per a les noves generacions (no del PP), donar a conèixer què va ser i què va representar dins el difícil tramat de la política espanyola dels últims decennis. És evident que no es pot jutjar una persona per fets aïllats, sinó que cal veure i analitzar tota la seva trajectòria, i la de Manuel Fraga regira.
Enterrat amb honors d'Estat i exaltat a les més altes esferes, pròpies dels millors estadistes, Fraga va assolir en vida la categoria de pare de l'actual Constitució i peça clau de la tan lloada transició espanyola (transacció, segons altres autors). Des de jove, es va afiliar a Falange Española, que, segons ell mateix deia: "Me pareció lo más interesante que se podía ser en aquel momento […] de modo que milité en el SEU y en la Falange Universitaria. Mis lecturas –de tipo ideológico– estaban fundamentalmente vinculadas al pensamiento falangista, especialmente a José Antonio, de cuyo talante personal y pensamiento político he sido y soy admirador". Cal tenir en compte que l'essència i la intenció de Falange i el pensament de José Antonio Primo de Rivera eren crear un grup polític, a l'estil del partit feixista italià de Benito Mussolini, cosa que, al territori espanyol, significava l'exaltació de la violència i l'ús de la força per aconseguir els seus objectius. Possiblement sí que hi havia alguna cosa més interessant a fer.
Des de ben prest, va cridar l'atenció del règim la brillant carrera d'aquest jove doctor en dret, que va ser proposat a instàncies del mateix almirall Carrero Blanco a ocupar una cartera dins del funest govern del Caudillo: "… poner en el Ministerio de Información a una persona que ofrezca las máximas garantías morales junto a una probada lealtad política". Indubtablement don Manuel n'oferia totes les garanties.
Durant la seva trajectòria política dins el franquisme, entre d'altres càrrecs, va ser ministre de dues carteres i ambaixador espanyol a Londres. Fraga participà activament en les decisions i les accions d'un règim vestit de violència i maquillat amb sang. Segons deia ell mateix en una entrevista: "… rápidamente fui atraído por la mística de la cruzada franquista". Encara que recentment es desmarqués del desenvolupament de la Guerra Civil, en unes declaracions afirmava: "Es evidente que el Glorioso Alzamiento Popular del 18 de julio de 1936 fue uno de los más simpáticos movimientos político-sociales de que el mundo tiene memoria […] contra un gobierno ilegal y corrompido, que preparaba la más siniestra de las revoluciones rojas desde el poder". Sobren les paraules per dir que justificava clarament el cop d'estat perpetrat contra el govern republicà, escollit per les urnes democràticament pocs mesos abans.
Durant els set anys que va estar al capdavant del Ministeri d'Informació i Turisme, èxits econòmics o no a part, es va marcar com a objectiu defensar la imatge del règim franquista, tant a l'interior com a l'exterior, i no va dubtar a utilitzar tots els mecanismes de què disposava.
Un dels episodis més macabres i decebedors de la seva particularitat com a polític va ser el cas Grimau. Julián Grimau, responsable de l'organització interior del Partit Comunista a Espanya, fou detingut el novembre de 1962. Fraga es va erigir en el màxim responsable d'una campanya de difamació sobre l'obra de Grimau, el qual va ser presentat com un assassí sense pietat. El líder comunista va ser torturat i llançat des d'una finestra de la Direcció General de Seguretat, però Fraga assegurà –i així ha estat fins a la seva mort– que el detingut havia intentat treure's la vida. Normal.
Davant l'allau de crítiques, a nivell internacional, que va aixecar aquest afer, el ministre Fraga va respondre irònicament: "Y qué quiere que haga si el señor Julián Grimau insiste en tirarse por la ventana". Finalment, Grimau, que es va salvar de l'incident però no de la implacable "justícia" del Caudillo, fou executat per decisió del Consell de Ministres: Fraga hi va estar d'acord.
La història de Manuel Fraga és la d'un home que es va saber adaptar a les noves circumstàncies, en aquest cas, al joc democràtic: és el que es coneix com a camaleó de la política. En definitiva, representava la cara més oportunista i oberta del franquisme. Les seves restes descansaran en pau al poble on don Manuel estiuejava. Malauradament, molts encara hauran de continuar esperant a poder enterrar els seus familiars, víctimes de la rebel·lió militar que don Manuel qualificava de… "simpática". Descansi en pau per sempre.