Les actuacions militars contra objectius prèviament titllats com a enemics –de fet, execucions sumaríssimes dutes a terme a sang freda (com la de Ben Laden, per exemple)– posen damunt la taula un necessari debat sobre el valor moral d'aquestes actuacions. Debat que es complica encara més quan aquests assassinats selectius tenen per objecte un ciutadà que gaudeix de la nacionalitat del país que els practica. La raó d'Estat ho justifica tot?
El 30 de setembre de 2011, l'imam radical, de nacionalitat nord-americana i cap d'Al-Qaeda, Anwar Al-Awlaki, va ser mort per un tret des d'un avió no tripulat al Iemen. Aquesta intervenció, que va causar també la mort a un altre ciutadà nord-americà, ha provocat un debat molt encès a l'altre costat de l'Atlàntic sobre el dret del govern dels Estats Units d'eliminar els seus propis ciutadans quan els considera com a enemics. I la polèmica ha pres força degut al discurs que pronuncià el secretari de Justícia, Eric Holder, el passat 5 de març a la North-western University de Chicago, en favor de les actuacions fetes en aquest sentit.
Dos grans diaris nord-americans han subscrit opinions contraposades, a les quals m'he de referir: The Wall Street Journal de Nova York ha defensat la tesi de Holder. El San Francisco Chronicle s'hi ha posicionat en contra. La matèria de fons és francament interessant.
A favor
Per a The Wall Street Journal de Nova York, el secretari de Justícia nord-americà encerta quan defensa el principi dels "assassinats selectius" de terroristes. "Nosaltres som un país en guerra –ha declarat-, i en aquesta guerra, ens enfrontem a un enemic àgil i determinat que no hem de desestimar (...) Com desenes de fiscals i d'agents del ministeri de Justícia, cada nit m'enllito demanant-me què hauria de fer per protegir millor els nostres ciutadans." Observeu, doncs, que aquestes paraules d'un ministre d'Obama -de fet, Holder és l'home que havia de traslladar a Nova York els presos detinguts a Guantánamo per fer-los jutjar per un tribunal civil i va renunciar finalment a dur a terme aquesta pretensió-, no es diferencien gaire de les que hauria pogut pronunciar el seu antecessor a l'època de George W. Bush, Michael Mukasey.
Holder anà més lluny encara en el discurs del 5 de març, ja que en aquest va definir les grans línies d'una estratègia legal força continuista respecte de la que havia dut a terme el (criticat) govern de Bush. En aquest sentit va defensar el recurs als tribunals militars per resoldre els processos referents als crims de guerra, els quals –va dir- ofereixen les garanties "fonamentals per a un procés just". I afegí: "No ens hem de privar de cap eina en el combat contra Al-Qaida", opinió que el dugué a afirmar que el govern té l'autoritat necessària per defensar els Estats Units fent un ús apropiat de la força letal"; autoritat, precisà, que "no es limita als camps de batalla de l'Afganistan".
Per a l'editorialista del diari, és legítim l'assassinat selectiu dels membres d'Al-Qaida, fins i tot en el cas que aquesta mena de mort afecti a ciutadans nord-americans, com l'esmentat Anwar-Awlaki. L'argument fonamental d'aquesta posició és aquest: "Sobre la base de principis legals reconeguts des de fa generacions i de les decisions preses pel Tribunal Suprem durant la Segona Guerra mundial i durant l'actual conflicte, és clar que la ciutadania americana, per ella sola, no garanteix a aquests individus l'exclusió dels assassinats selectius." I si bé és cert que els ciutadans tenen dret a un judici just, això no significa que els jutges hagin d'actuar sobre les decisions preses en el camp de batalla. En aquest sentit, Holder afirma (i el diari aprova) que "Quan es tracta d'operacions relacionades amb la seguretat nacional, el dret a un judici just ha de tenir en compte les realitats del combat. La Constitució garanteix, és cert, un judici just, però no un determinat procediment judicial."
I jo em demano: No ens du l'afirmació de Holder a acceptar que l'Executiu disposa d'un poder omnímode en temps de guerra? És això acceptable?
En contra
El San Francisco Chronicle adopta, en canvi, una posició radicalment contrària i creu que Obama s'equivoca en seguir la línia de George W. Bush en aquesta matèria. Diu aquest diari que li sembla sorprenent que Eric Holder cregui que és legal assassinar nord-americans a l'estranger quan aquests són sospitosos de terrorisme, i opina que aquesta actitud és clarament contrària als principis constitucionals.
En realitat, el que demana Holder en el discurs fet en defensa del dret de l'Executiu a dur a terme assassinats selectius és que els ciutadans facin confiança al govern, però els principis en què basa aquesta petició de confiança són força pertorbadors, ja que difícilment es pot acceptar que l'Exèrcit pugui elaborar pel seu compte una llista de terroristes perillosos (en la qual s'incloguin fins i tot ciutadans nord-americans) amb l'objecte de cercar el seu rastre i, si n'és el cas, eliminar-los sens cap mena de judici previ.
En la posició defensada per Holder no trobem –diu el diari californià- cap control extern a l'Exèrcit, cap decisió de la Justícia, ni tampoc cap informació contrastada que justifiqui la presència dels sospitosos a la llista negra. A més, "No es pot confondre judici just amb procediment judicial –assegura el diari californià-, sobretot quan ens enfrontem a qüestions relacionades amb la seguretat nacional. La Constitució garanteix el dret dels ciutadans a un judici just, i no tan sols a un procediment judicial." I això mai no es pot garantir amb els assassinats selectius.
No cal que digui que la meva posició és també aquesta.