L'esclavitud, habitual en tantes societats durant segles i segles, i per desgràcia més present a l'actualitat del que molts es pensen, ha estat considerada fins no fa gaires generacions com un integrant de la normalitat, de la mateixa manera que ho ha estat la subordinació de les dones als homes -pares, marits, germans- i la seva tradicional submissió a una ètica més dura que la que regula el comportament masculí. És també recent la cada vegada major sensibilitat davant dels maltractaments a què són sotmesos els animals. No ens costaria gaire afegir més exemples de comportaments que ara, en el moment present i a diferència de temps passats, ens resulten cada vegada més intolerables. La història en va plena.
No sempre situacions i fets penosos com els que apareixen al paràgraf anterior han estat vists com a problemes que havien de ser resolts. Amb molta freqüència societats diverses han viscut la seva quotidianitat considerant normals comportaments i situacions que ara, de manera cada vegada més clara, veiem que són de caràcter discriminatori o opressiu. Aquestes situacions i comportaments, acompanyats moltes vegades d'una gran crueltat, ens resulten, a mesura que augmenten les nostres exigències ètiques, més i més intolerables.
Si fets que ara consideram condemnables eren vists en altres èpoques com a normals, ¿no hauríem de reflexionar detingudament sobre com pensam i ens comportam ara, en el moment present? No troben, senyors lectors, que hi ha el perill que no valorem com caldria situacions i fets actuals probablement inacceptables? No tenir prou consciència de la seva gravetat no la fa menys real.
Algú va dir que un problema ben plantejat era un problema mig resolt. Hi estic d'acord. Tinguem igualment present que plantejar bé un problema comporta identificar els obstacles que en dificulten la solució; saber, per exemple, si hi ha interessos en contra de la voluntat de resoldre'l. Dit de manera més clara: A qui beneficia que el problema s'allargui, que no s'hi posi fi?