Els governs del PP –tant el de les Illes Balears com el de l'Estat- s'estan demostrant campions en la capacitat de fer exactament el contrari del que varen manifestar que farien durant la campanya electoral. Com a partit pretesament liberal que era el PP, els seus dirigents varen dir, per activa i per passiva, que no pujarien els impostos. Es tractava de defensar la idea que augmentar els impostos constitueix una mesura dolenta per a la reactivació de l'economia, que augmentar-los és una pràctica pròpia de les esquerres (que no creuen prou en la iniciativa privada, i que, per tant, fan mal a posta a les empreses), i tot l'etcètera que s'hi vulgui afegir. Davant la situació de les arques públiques, emperò, els "liberals" del PP no han tengut cap ni un problema a pujar els impostos tant com els ha fet falta, i afectant, d'una manera molt especial, les classes mitjanes, per les quals sembla que, sistemàticament, es desviuen.
Si podem dir això de la pujada d'impostos, també ho podem dir de les prospeccions petrolieres a la vora d'Eivissa, amb possibilitat d'afectar el conjunt de les illes Balears i la costa valenciana. Si abans de les eleccions el PP era absolutament contrari a les prospeccions en el canal entre Eivissa i Dénia, ara just pareix que s'hi hagin de posar els dirigents del PP directament i sense intermediaris, a fer les prospeccions. A veure si troben una mica de petroli.
Però allà on més es pot distingir el llenguatge del Partit Popular d'abans de les eleccions i el de l'actual és en tot allò que fa referència a la política educativa. En plena voràgine propagandística, José Ramón Bauzá, llavors candidat i ara president del govern de les Illes Balears, es va escarrassar a dir que l'Educació constituiria una prioritat del seu govern, que s'hi dedicarien els recursos necessàries, i que les nostres illes posarien en marxa les "autopistes de l'Educació". No sabíem, per les seues declaracions propagandístiques, on ens durien, aquestes autopistes. Però, en qualsevol cas, quedava clar que serien amples, ostentoses, i que s'hi dedicarien, com a mínim, tants recursos com es varen dedicar a les autopistes. A les autèntiques, vull dir, a les que els varen fer perdre les eleccions l'any 2007.
Ah! Els dirigents del PP –i, molt notablement, els dirigents del PP eivissenc- manifestaven que defensarien els interessos d'Eivissa davant qui fes falta (Madrid, Palma... ), que sempre posarien Eivissa –entenem que volien dir l'interès general dels eivissencs- per davant dels interessos partidistes. Idò ja ho tenim! Crec que no havia vist un govern tan estrictament submís davant els dictats de Madrid com el que presideix José Ramón Bauzá.
El govern de l'Estat imposa al de les Illes Balears que canviï les suposades autopistes de l'Educació per un autèntic camí de cabres, eliminant programes absolutament necessaris, augmentant les ràtios d'alumnes per aula fins al que segurament serà insuportable, reduint les plantilles de professorat i reduint la capacitat dels alumnes d'escollir entre diversos opcions a l'hora d'optar per la seua formació. Exactament tot a l'inrevés del que varen prometre, vaja! I encara s'excusen en els mals comptes del govern anterior, com si la gent no els hagués conferit, votant-los, la responsabilitat de governar, que implica, bàsicament, d'organitzar de la millor manera la distribució de la carestia…
Pensem, finalment, si no hi ha receptes per evitar aquest desori (en Educació, com també, com estam veient, en Sanitat). Bastaria reequilibrar una mica les balances fiscals amb l'Estat (però per aconseguir-ho els submissos governants d'aquestes illes s'haurien d'enfrontar amb el govern de l'Estat). Amb això n'hi hauria prou. Si el seu concepte de "solidaritat" els impedeix, tot i així, reduir una mica l'espoli fiscal que patim, bastaria retallant una mica d'opcions com la casa reial (ni que sigui en caceres de paquiderms i altres usos similars), la despesa militar o la projecció exterior de la marca "Espanya" (ben galdosa, vistes les últimes noves que corren sobre el paper internacional que està jugant).