Per una part, aquests dies ha estat motiu de diversos comentaris la noticia de que la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social del Govern balear ha acreditat a la Clínica Menorca, de titularitat privada i ubicada a Ciutadella, per a realitzar interrupcions voluntàries de l'embaràs a qualsevol dona que ho desitgi fins les 14 setmanes de gestació.
Segons el director gerent de la Clínica, José Luis Bosch, la petició que féu la direcció del centre hospitalari el 14 de juliol del 2011, no té com intenció crear un negoci, sinó donar un servei a les dones de la illa que fins ara havien d'anar a Mallorca o a Barcelona si volien interrompre el seu embaràs a un centre privat. Es diu que el preu de dita interrupció oscil·la entre 800 i 1.200 euros.
Segons sembla, el Govern ha autoritzat a la Clínica Menorca actuar sols en un dels tres casos que contempla la llei de l'avortament. L'Hospital Mateu Orfila, en canvi, com a centre públic que és, ha d'atendre tant la demanda que abraça les 14 setmanes, com aquella que s'estén fins a la 22 si es detecta una malformació o existeix una infermetat o perill per a les mares o per al fetus. Cada any, per una causa o una altra, es diu que 173 dones interrompen el seu embaràs a Menorca.
Per una altra part, vaig recollir una informació de Mario Marazziti, portaveu de la Comunitat de sant Egidi, que comunicava que hi ha una nova tendència contrària a la pena de mort. Marazziti declarava que 56 països segueixen executant a persones, mentre que 141, han deixat de banda la pena de mort. Segons s'observa, hi ha un notable progrés en la reducció del nombre de països que la utilitzen. En els anys setanta, només 23 l'havien abolida, ja sigui suprimint-la dels seus codis penals o deixant de practicar-la.
Marazzati descrivia la pena de mort com "un instrument de justícia arrelat a un estat infantil i primitiu de la humanitat, basat més a l'instint.
Hendrick Gommer, llicenciat en Biologia, Teologia i Dret fa una afirmació important que ens pot ajudar en el diàleg que mantenim en aquestes qüestions que a tots ens inquieten. Segons ell, el problema primordial de la llei és que separa l'aspecte biològic i el normatiu. El nostre cervell ha estat creat pel programa de l'ADN, especialment les nostres emocions, que també posseeixen els altres animals i que els assenyala com han d'actuar. Però, els humans tenim el neocòrtex, que pot regular dites emocions. I posa un exemple: "Què fera un ximpanzé, es demana, si un altre li roba l'aliment? I respon: s'enfadarà i si pot colpejarà el lladre. Els humans, però, segueix, fem una cosa diferent. Gràcies al neocòrtex tenim la possibilitat d'utilitzar el llenguatge i d'establir normes. El principi que pot derivar del malestar que vivim és: "No robem, compartim". I així sorgeix la norma que es deriva de l'emoció i, finalment, dels gens.
Segons Gommer, l'èxit dels humans es basa en que som animals molt sociables, experts en col·laborar fins i tot amb individus que no són de la nostra família humana. El principi de l'evolució té l'origen en la cooperació: portar-se bé amb els altres ajuda a la difusió dels nostres gens. Així passam dels gens a la moralitat i a les normes. Necessitam expandir la nostra cooperació a fi que abraci a tots els habitants del món.
Em satisfà sentir, per boca d'un biòleg, que portar-se bé amb els altres és el principi de l'evolució humana. Per exemple, portar-se bé amb qui, per les causes que sigui, era condemnat a mort. I, també, ho crec coherent, amb qui és més feble que nosaltres. Aquell que, concebut, aspira arribar a la seva mort natural. A qui no se li concedeix aquest dret se li neguen tots els altres: el de tenir nom i llinatges, família, cultura i llengua, veu que expressa part de la veritat que no és exclusiva de ningú i que per açò s'ha de respectar...
No som prou conseqüents en la defensa del dret a la vida. Si... no condemnar a mort a un altre és anunci d'evolució humana, ho és interrompre una vida que neix? ¿No serem capaços entre tots de trobar maneres de salvar la dignitat de qualsevol ésser humà, sense suprimir la d'un altre? Crec que arribarà un dia que haurem aprés a alliberar-nos, amb la més bona voluntat de tots, les espines que avui fereixen el batec, biològic i moral, que existeix entre una mare i un fill.