No fa gaires dies, a ca meva de Barcelona, un grup d'amics, sis menorquins residents a la ciutat i tres barcelonins, homes i dones, ens vam reunir una vegada més per a veure en DVD una pel·lícula. Aquesta vegada va ser "El llogater" (estrenada a Espanya amb el nom de "El quimérico inquilino"), un dels millors films del polonès Roman Polanski, autor d'obres com "Repulsió", "Rosemary's Baby" (La semilla del diablo), "Chinatown", "El pianista", etc. Després de veure el film –que va agradar, i molt, a tothom-, vam anar-lo comentant mentre sopàvem. Malgrat la forta presència menorquina, a la taula no hi havia –per desgràcia!– formatjades, crespells ni pastissets. I no vam beure tampoc gin –i açò que en teníem una botella ben a la vista– ni cantar "Un senyor damunt d'un ruc".
"Quina vergonya!, pens ara, dies més tard. Com ha estat possible? No cantar el nostre himne! Menysprear la beguda que reforça la nostra identitat de menorquins! "Lo siento mucho, senyors lectors. No volverá a ocurrir."
Feia mesos que els meus amics i jo, a causa de la salut precària del pare de tres d'ells, no ens reuníem per a veure cinema. L'anterior film d'aquestes sessions cinematogràfiques havia estat la preciosa comèdia "Roman Holiday" ("Vacaciones en Roma"), de William Wyler, amb argument de Dalton Trumbo i protagonitzada per l'encantadora Audrey Hepburn i el simpàtic i ben plantat Gregory Peck.
Durant el sopar, a més del cinema, vam parlar d'altres temes: des de possibles futures excursions junts per Catalunya fins a l'actual deteriorament de la situació econòmica espanyola, passant, és clar, per les joancarlesianes caceres d'elefants i óssos.
Algú d'entre els assistents va comentar que l'endemà del dia de la nostra trobada, el 23 d'abril, diada de Sant Jordi, hi hauria jornada de portes obertes als edificis, entre d'altres, de l'Ajuntament i la Generalitat.
Ja em teniu, doncs, el dia de la rosa i el llibre, camí de la plaça de Sant Jaume, una de les millors de Barcelona, per recórrer l'interior –i no per primera vegada– de l'Ajuntament.
Barcelona, una de les principals ciutats de la mar Mediterrània i, per a nosaltres els menorquins, la més important del nostre àmbit lingüístic i cultural, ens ofereix unes possibilitats –de caràcter artístic, d'entreteniment, etc.– que l'insuficient volum d'habitants de Menorca no ens permet gaudir a la nostra illa. Una estada d'alguns dies a Barcelona representa per a qui la visita poder accedir a concerts, exposicions d'art, obres teatrals, bona arquitectura (gòtica i modernista, sobretot), espectacles varis, diversitat de botigues, etc. Però per als visitants interessats en l'arquitectura de la ciutat, al llarg de l'any molts dels millors edificis barcelonins només poden ser vists des de l'exterior: l'interior és tan sols visitable per a la majoria dels ciutadans en jornades com la de Sant Jordi.
Els menorquins que poden elegir lliurement els dies de visita a la ciutat d'on "Me'n duries una mona? Dolça, no peluda" haurien, per tant, de tenir present aquesta oportunitat que se'ls ofereix. Jo, que com més d'un lector deu saber, pas a Barcelona la major part de l'any, vaig aprofitar la festa de Sant Jordi per tornar a entrar, tal com he dit, a l'Ajuntament. Abans d'anar-hi, el mateix dia, quan vaig començar a redactar aquest article a l'Ateneu Barcelonès, del qual som soci, vaig veure desfilar una autèntica processó de ciutadans no socis que aprofitaven el dia –jornada de portes obertes– per poder contemplar el jardí romàntic i el notable interior –-magnífica biblioteca– de l'edifici d'aquest ateneu, que la resta de l'any els està vedat.
M'ho vaig passar molt bé aquell matí del dia de Sant Jordi recreant-me assossegadament amb la visió de les parts més antigues (gòtiques) de l'edifici de l'Ajuntament barceloní i la seva evolució arquitectònica posterior, amb intervencions d'arquitectes com el modernista Lluís Domènech i Montaner, l'autor del Palau de la Música Catalana.
Un edifici, aquest de l'Ajuntament, que ja valdria la pena encara que només fos per la qualitat dels seus mobles i les interessants obres escultòriques (Josep Clarà, Josep Llimona, etc.) i pictòriques (Josep M. Sert, Xavier Nogués, Ricard Canals, Antoni Vila Arrufat, etc.) que conté.
Bon viatge i millor estada, amables lectors, a la gran ciutat que més se'ns assembla.