Aquell dia, quan em vaig despertar, la cara de na Montse, la meva dona, semblava la d'en Dràcula. "No pot ser, vaig dir-me a mi mateix. És impossible que m'hagi casat amb una vampira! I cas que ho hagués fet, ho hauria descobert abans, no ara, després de més de quaranta anys de viure junts. Que em dec haver trastornat?"
Ben preocupat i molt nerviós, vaig sortir del llit i me'n vaig anar cap a la cambra de bany, a refrescar-me la cara i recobrar la lucidesa. Quan vaig tornar al dormitori, na Montse no hi era. El llit estava buit i per la finestra vaig veure un animalot que volava. Una bèstia diabòlica? Una gavina que havia avançat terra endins, com ho fan de vegades les gavines? No m'ho demaneu: no duia encara les ulleres, i sense ulleres sóc incapaç de distingir un vampir a quatre passes.
"Eladi, vaig sentir que em deia na Montse des de la cuina, crec que avui no aniré tampoc a treballar. Em passaré el dia al llit, com ahir. No m'aguant, em sent molt fluixa. M'anirà bé reposar una mica més. Ja sé que avui tens un compromís i no podràs venir a dinar. No passis pena. A la nevera encara hi ha menjar d'ahir. Ja m'espavilaré. Em vindria molt de gust, però, sopar d'una mica de sang fregida. Que me'n podries dur, quan tornis?" "I tant, ja te'n compraré, vaig contestar-li jo."
Al cap de vint minuts ja era al carrer. Algunes feines pendents m'ocuparen gairebé tot el dia. Quan vaig tornar a ca nostra ja era fosc. Com que m'havia oblidat de la sang, na Montse es va posar de molt mal humor. "Que ets poc considerat, va retreure'm. Veus que no em trob gens bé i ni de dur-me allò que em ve de gust menjar te'n recordes!" Tenia tota la raó i em va fer sentir culpable. "Pobre Montse, vaig pensar, té els ulls cada vegada més vermellosos. Diu que s'ha aixecat del llit un moment per a obrir la finestra del dormitori, però l'ha haguda de tancar de seguida: la claredat li feia mal." Procurant mostrar-me afectuós, li vaig dir: "Demà no tenc res a fer i em tindràs amb tu tot el dia. I ara procura descansar." Vam apagar el llum: ja començava a ser tard. No vaig tardar gaire a adormir-me.
Un dolor agut em va despertar de cop. "Ai! ai! ai! Però què fas? Que t'has tornat boja? Per què em mossegues el coll?"