Mentre vaig a reciclar plàstics i papers, acompanyada pels moixets que sempre que surt a peu em segueixen, contempl a la zona verda que he de travessar per arribar als contenidors, l'estampa. Són les restes de "Sant Coyema", no és broma, que és que ara li diuen així, una festa d'origen religiós amb arrels socials i etnològiques molt profundes a Ciutadella, que centenars de joves han anat desvirtuant generació rere generació. "Sant Coyema" s'ha celebrat les matinades de divendres i de dissabte a les urbanitzacions de ponent. Bòtils de plàstic de refresc i bòtils de vidre d'alcohol fan de testimoni, després d'haver regat converses profundament absurdes i malsonants mantingudes a ple pulmó.
No és que jo sigui xafardera. No ho he estat mai. Poc m'aporta com a persona el que fa la gent en la seva intimitat, però si t'ho criden enmig del silenci, és quasi inevitable sentir-ho. I penses, al·looots, ja vos val! ja que hi sou... podríeu dir alguna cosa divertida. A pesar de tot, enguany ha anat molt bé! Alguna baralla i qualque gamberrada, res de l'altre món... Força vigilància policial i au! un any més de dalt de tot.
Mentre faig camí cap als contenidors de reciclatge arreplec algunes coses, no som l'única, hi ha altres veïns que fan i pensen com jo.
No cal dir res, aquí les paraules sobren.