Davant la situació creada per les mesures que ha pres el Govern de les Illes, específicament des de la Conselleria d'Educació, i com a professor i director d'un col·legi concertat, vull expressar el desacord i malestar que sent i que he detectat entre els meus companys de claustre. Malestar que agreuja la situació que ja patíem aquest col·lectiu. No és el moment de ressaltar diferències; més bé és el moment d'expressar, uns i altres, que estem lluitant per un mateix objectiu: la millora de l'ensenyament tot afavorint als nostres alumnes.
Les mesures preses per l'Administració, no ajuden, ni de bon tros, a aconseguir aquest objectiu. Fins hores d'ara ja ens trobàvem en situació precària, bàsicament per l'aspecte econòmic, i no ha millorat, més bé pareix que empitjora; són cinc ja les mensualitats que la Conselleria deu a les escoles concertades. Imagin que les públiques, tres quarts del mateix.
Demanar un sobreesforç a les famílies que, per la seva part, també pateixen les mancances i econòmiques socials, no és fàcil. Formalitzar un crèdit amb alguna entitat bancària ens podria encallar encara més. Entre despeses de funcionament, deute del programa de reutilització de llibres, deute d'ajudes a inversions en TICs i altres programes de l'Administració, el muntant econòmic és molt més que importantíssim. Com és lògic, aquesta situació va minant les possibilitats d'inversió i compres de material en benefici de l'alumnat, cosa que no afavorirà la pretesa disminució del fracàs escolar de què parla l'Administració.
Se'ns amaguen les quantitats milionàries que s'inverteixen i no es retallen en altres partides molt més significatives que alguns simples programes, pretenent un estalvi que no és més que una situació fictícia, mentre coses més significatives i que donarien credibilitat a la classe política, es deixen sense efecte o no es volen ni iniciar.
La importància del benestar en el lloc de feina és una cosa evident i clara, situació que podria ajudar a una feina més professional i compromesa. Però el que fa por és el desànim dels professionals de l'ensenyament. Les darreres mesures publicades en matèria laboral no ajudaran en absolut a mantenir o crear aquesta actitud de compromís i servei. Mesures que fins i tot podríem considerar que vulneren els drets més bàsics i fonamentals dels treballadors.
I perquè no es retallen els seus sous en valors comparables als nostros? Perquè no eliminen també personal? O perquè no s'eliminen privilegis que molts no entenem? Algunes mesures es prenen "de la nit al dia", altres costen molt d'aprovar-se. Perquè serà?