Form part de l'ampli col·lectiu dels professors preocupats, encara que no m'hagi integrat en l'assemblea (o plataforma) de professorat preocupat. La preocupació crec que resulta, a hores d'ara, transversal, dins l'àmbit educatiu. I estic segur que afecta professors i professores de signe polític molt diferent. Vull pensar que també inclou membres del PP. I que fins i tot hauria d'incloure, en un lloc molt destacat, els que gestionen l'Educació des de les més altes instàncies.
Em preocupa, evidentment, la manca de recursos. Malgrat que els recursos no ho són tot -ja ho deia Sèneca, que cap vent no és favorable a aquell que no sap cap on navega-, sí que tenen la seua importància. Sense recursos, les "autopistes de l'educació", tan pomposament anunciades per José Ramón Bauzá, es converteixen en camins de cabres intransitables. I què està fent, el govern de les Illes Balears, per accedir a aquests recursos? Personalment, pens que estan fent molt poc, en la línia habitual de mala gestió a què ens ha acostumat l'actual govern de les Illes Balears, que ha superat àmpliament (en només un any!) tots els seus predecessors, des de la instauració de la comunitat autònoma.
Què podria fer? Evidentment, podria fer-hi molt més. Per començar, hauria de renegociar el REB, i d'ampliar-lo. I, mentrestant, s'hauria de començar a plantejar un pacte fiscal amb l'Estat, que acabàs amb el decalatge històric entre el que nosaltres aportam a la hisenda espanyola i el que rebem en forma d'inversions. Només amb uns mínims de justícia fiscal ens en podrem sortir. Per tant, aquesta hauria de ser la prioritat del Govern. Però per a això faria falta canviar la mentalitat de més de la meitat dels consellers (i la del propi president del Govern).
La prioritat, per tant, hauria de ser la consecució de recursos. Sense recursos, només es pot dur endavant una espiral de retallades. Ah! I, si partim del principi que la justícia fiscal amb Espanya és impossible, com a mínim, podrien explorar els fons europeus. Les línies per a Educació són de les més potents (només àmpliament superades per les d'Agricultura), i, en canvi, que se sàpiga, les Illes Balears no se'n beneficien per a res. Clar que, per accedir-hi, s'han de fer projectes, s'ha de pensar en clau de fer coses, s'ha de ser mínimament creatiu i constructiu. I això, ja hi som!, és feina. I, encara, segurament no hi ha ningú, ara mateix, dins la Conselleria d'Educació, que sigui capaç de fer-la. I na Rosa Estaràs i companyia es preocupen d'altres històries.
Suposant, emperò, que el Govern sigui totalment inepte per aconseguir més recursos, almanco es podria evitar la creació de conflictes de nova planta. Tota la batalla de la llengua era perfectament estalviable. En temps de crisi, per dir-ho com ells. Per quins set sous s'havia de remoure un model que, més o manco, anava funcionant? Per què s'han de generar problemes nous i enverinar els que estaven larvats? Certament, es tracta d'una pregunta que fa de mal respondre.
S'hauria pogut plantejar la qüestió del multilingüisme com un element per aconseguir fons europeus, sense trencar el model lingüístic que teníem fins ara dins el nostre sistema educatiu. I tots hi hauríem sortit guanyant. Però no s'ha recorregut a la Unió Europea, per pura inèpcia, i, a més, s'ha generat un grau de conflictivitat colossal a partir de l'intent -repetit, i durament contestat per la societat civil- d'afeblir el paper de la nostra llengua dins el sistema educatiu.
El pròxim curs, per tant, serà, previsiblement, un curs difícil. I ja s'anuncien noves mesures, en la direcció més oposada a allò que podria ser mínimament beneficiós per a la nostra societat, per al curs 2013-14.
Em consider liberal. Pens que l'administració s'ha d'aprimar. Estic convençut que el sistema ha de reformar-se. Som contrari a gastar més d'allò que es pugui. Pens que els poders públics han de solucionar problemes. Crec fermament que no n'han de crear de nous. Per això no puc entendre, es miri d'on es miri, la política educativa que està seguint el Partit Popular.