Justiniano García Prado va ser un catedràtic de Geografia i Història que, en qualitat d'inspector d'Ensenyament Mitjà, fa cinquanta anys va visitar l'Illa per presidir el Tribunal de Examen de Grado Elemental de Bachillerato de l'institut de Maó, avui dia denominat "Joan Ramis i Ramis". García Prado va quedar impressionat amb la seva primera visió aèria de Menorca, quan l'Illa encara estava immersa en el període preturístic, tot i que per la costa ja es començaven a desenvolupar les primeres urbanitzacions residencials. "La he visto por primera vez desde el avión. No era más que una silueta recortada que interrumpía la azul monotonía del mar. La silueta, al principio difuminada, va adquiriendo cada momento que pasa, mayor nitidez. Ahora contemplamos puntas y calas que no tienen nombre en el perfectísimo mapa en relieve que es la isla desde la altura". Així comença la seva descripció de l'Illa i, abans d'aterrar a l'antic aeroport de Sant Lluís ("el avión se posa en tierra como gigantesca libélula y salta una y otra vez sobre la pista", subratllant el deficient estat del ferm de la instal·lació aeroportuària), el geògraf descriu el paisatge insular, els diferents pobles i ciutats i també la ruralia ("los poblados y caseríos son un canto de gloria por el triunfo del hombre sobre la adversidad"). García Prado, amb esperit de poeta, es va rendir als encants d'una illa "blanca y silenciosa, pulcra y recatada".